Banda sonora StockhausenTemps de lectura: 3'

En els últims quinze dies ha sigut difícil escriure cap article: més enllà de les ocupacions habituals, hi ha una música que m’ha envoltat, m’ha captivat i no m’ha deixat pensar amb la claredat habitual, a parts iguals. Així que no puc més que escriure sobre la banda sonora Stockhausen que he viscut darrerament.

Per si no ho sabeu, visc a Barcelona. Des del 14 d’octubre, la ciutat té un fons musical que, sense ser nou del tot, ja feia uns quants mesos que no pegava tan fort. No, no estic parlant de la banda sonora original de Vicky Cristina Barcelona, que també s’enganxa amb el particular timbre de veu de la cantant. M’estic referint a la presència constant d’helicòpters al cel de la ciutat. A més d’animar la visió del firmament, complementen la vista amb una meravellosa simfonia de sons que enamoraria el mateix Russolo.

Stockhausen no va poder estrenar la peça al Festival de Salzburg per protestes d'ecologistes, que demanaven que aquesta interpretació no contaminara l'aire de la ciutat. Els nivells de PM i NO2 a Barcelona? Bé, gràcies.Clica per tuitar

Perquè, per una altra banda, qualsevol aficionat mitjà a la música contemporània coneix el fantàstic quartet de Stockhausen, per a cordes i helicòpters. A l’estrena, el crític Alex Ross va afirmar que havia sigut un “espectacle memorable” i va afegir que l’obra era “un grandiós entreteniment absurd”. Així que aquest és el meu homenatge al fil sonor que ens ha acompanyat els últims quinze dies i que promet no interrompre’s almenys en el dia d’avui.

Per si no sou molt aficionats a la contemporània (atenció que aneu tard, que es va estrenar el 1995) o us penseu que tinc el #IroniaON massa disparat, allà va un tastet del quartet:

Diuen, diuen, diuen que Stockhausen no estava molt interessat en escriure un quartet de corda quan va rebre l’encàrrec del Festival de Salzburg. Fins que una nit va somiar amb un quartet volant cadascú en un helicòpter diferent. I allà va començar l’aventura. Perquè un parell d’anys més tard va acabar la peça, tot i que no la va poder estrenar al festival austríac: protestes d’ecologistes demanaven que aquesta interpretació (que havia de fer-se amb la col·laboració de pilots i aparells de l’exèrcit) no contaminara l’aire de la ciutat. Els nivells de PM i NO2 a Barcelona? Bé, gràcies.

Sembla que el somni de volar va continuar, sent recurrent a les nits del compositor. Finalment, el va estrenar al Holland Festival, amb la participació d’un grup de militars dels Països Baixos coneguts com “Els Saltamartins”, per les seues acrobàcies aèries; un equivalent de la “Patrulla Águila” de l’exèrcit espanyol.

Per si, fins ara, no us semblava tot suficientment curiós, afegirem que el quartet és, en realitat, una part d’una òpera de Stockhausen, Mittwoch aus Licht, que pertany a un cicle de set òperes (una per cada dia de la setmana).

En definitiva, si ja teniu el vostre quartet de corda amb la partitura estudiada, prepareu el vostre quartet de pilots amb els seus corresponents helicòpters (de ben segur que a la ciutat en tenim de disponibles aquestes setmanes). Sumeu-li un tècnic de so i uns quants micròfons i a gaudir del viatge, de les vistes i de la banda sonora. Potser així podem compensar els diferents actes suspesos fins ara: concerts, formacions i (el més important!) el clàssic Barça-Madrid.

Espereu, que m’ha vingut a buscar el proper helicòpter.

 

BONUS TRACK | Seguirem mirant el cel, a veure quina fauna l’habita al llarg dels propers dies. O deixe d’escriure o faig una seqüela wagneriana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 Shares
Share
Tweet
Share