Mecenatges (2): el Baró van SwietenTemps de lectura: 3'

En aquest any tan beethovenià, on les integrals, nous enregistraments i reedicions seran una constant, continuem la nostra sèrie sobre ‘Mecenatges‘ amb un segon article dedicat a un dels benefactors de Beethoven.

Potser heu escoltat més d’una vegada la Primera simfonia. Sí, no és tan popular com moltes de les altres. Potser al llistat d’èxits de les seues nou simfonies estaria pel final, just abans de la Segona o de la Quarta, per exemple.

Però aquesta simfonia va ser la presentació tardana del Beethoven compositor (ja tenia 30 anys!) i, a més, porta una dedicatòria important per al món de la música de finals del segle XVIII. A dalt de tot, abans de les primeres notes diu “Dem Baron van Swieten gewidmet”. Que vol dir: “Dedicat al Baró van Swieten”.

Tot i que ara parlarem més del cas de Mozart, un altre dels protegits del mateix protagonista: el baró Gottfried van Swieten.

La partitura té molts altres canvis però aquest número servirà per a fer-vos una idea de què passa quan una cançó és bona però ha passat de moda o, senzillament, s'actualitza. Com la Rosalía i el Vivancos amb Los Chunguitos, per exemple...Clica per tuitar

Aquest bon home va ser diplomàtic i, després de la mort del seu pare, va continuar la tasca de director de la biblioteca imperial austríaca. Era molt aficionat a la música i fins i tot va escriure alguna peça. Però el més destacable era el seu coneixement de l’obra de J. S. Bach i de Haendel i la relació que va tindre amb Haydn, Mozart i Beethoven.

La família Mozart va rebre l’ajuda econòmica del noble per als seus grans viatges de presentació del nen prodigi quan Mozart era un nen, prodigi. Més tard, el Mozart adult va visitar sovint el noble i va col·laborar amb una societat fundada per van Swieten on es feia música. Beethoven també el va conèixer molt jove i Haydn va comptar amb el noble com a traductor i llibretista d’alguns dels seus oratoris.

Perquè van Swieten era un apassionat de la música de Bach i Haendel i es va esforçar perquè els seus visitants tingueren contacte amb aquestes partitures antigues. Mozart va instrumentar fugues de Bach i també va rebre l’encàrrec d’actualitzar algunes pàgines de Haendel.

Una de les més espectaculars, que servirà d’exemple en aquest article és l’arxiconegut oratori El Messies de Haendel. En concret, el número “The trumpet shall sound”, que parla del moment que la trompeta sonarà i els morts ressuscitaran (1 Corintis 15:52-53). Haendel compon això, amb el corresponent obligat de trompeta:

Bé, doncs Mozart rep la petició de van Swieten d’arranjar l’oratori. És a dir posar-lo a la moda, adaptar-lo al gust de finals del XVIII. Fer una versió. Revisar-lo. Poseu-li el nom que vulgueu, però actua com un arranjador, com un productor musical actual. I acaba sonant això (haureu d’entrar al Youtube per a veure’l):

La trompeta ha desaparegut. La melodia la tenen les cordes i les trompes actuen com a trompeta (!). Ah, i la lletra diu “Sie schallt, die Posaun'”, perquè Mozart i van Swieten parlaven alemany.

La partitura té molts altres canvis però aquest número servirà per a fer-vos una idea de què passa quan una cançó és bona però ha passat de moda o, senzillament, s’actualitza o es passa per una nova túrmix… Al segle XVIII com al XXI. Com Mozart amb Haendel o com la Rosalía i el Vivancos amb Los Chunguitos.

 

BONUS TRACK | Si fa una estona que us esteu preguntant qui és i què fa aquí el trompetista de la portada d’aquest article ha arribat el vostre moment. És Phil Driscoll, famosíssim entre els trompetistes per la seua increïble versió del “The trumpet shall sound“. Perquè el seu procés compositiu res té a envejar al de Mozart…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Shares
Share
Tweet
Share