Mecenatges (1): El comte RazumovskyTemps de lectura: 3'

Encetem una nova sèrie d’articles anomenada ‘Mecenatges‘. Òbviament tracta dels personatges que han sigut responsables d’encarregar, pagar i/o ser dedicataris d’algunes grans obres musicals. Comencem (per què no?) amb Beethoven i l’autor de l’encàrrec dels tres quartets de corda op. 59: el comte Razumovsky.

Rere aquesta total absència fatídica (i a tal efecte ara ho corregim) d’articles en les dues últimes setmanes, s’amaga una ocupació més que absoluta de mi com a músic en la Cantània ‘A de Brossa‘.

Espere poder parlar-vos una mica més en detall en un proper article de l’increïble projecte de L’Auditori de Barcelona i de l’autor de la música d’aquesta edició, el músic Eduard Iniesta. Però fa uns dies que buscant CDs a un calaix se’m va aparèixer aquesta obra i la idea d’obrir una nova sèrie dedicada a posar en valor aquells noms que han fet possible la creació d’algunes de les obres de les quals gaudim actualment. Comencem!

Probablement desconeixeu la cita completa de Virginia Woolf: 'una dona ha de tindre diners i una cambra pròpia si ha d'escriure ficció'. Els mecenes han vingut a posar remei a aquesta primera qüestió pecuniària.Clica per tuitar

Tothom coneix la frase de la Virginia Woolf que dóna nom al seu assaig Una habitació pròpia. Però probablement desconeixeu la cita completa (com jo fins fa un moment): “una dona ha de tindre diners i una cambra pròpia si ha d’escriure ficció”. De manera que el que amaga el títol de la seua obra és la primera part, la dels diners. I els mecenes han vingut a posar remei a aquesta primera qüestió pecuniària.

En el cas que ens ocupa, el comte Andréi Kirílovich Razumovsky era ambaixador rus a Viena des de finals del segle XVIII. Allà pel començament del següent segle, va establir un quartet de corda fixe a casa i ell mateix tocava el violí (però no en el quartet). Fins i tot sembla que sonava una espècie de tiorba ucraïnesa!

Va ser ell qui el 1806 va encarregar a Beethoven els tres quartets de corda que comentem, els op. 59, que van acabar rebent el cognom del seu mecenes: els quartets Razumovsky. Hi ha qui diu que el diplomàtic va demanar incloure melodies russes en les composicions i hi ha qui explica que va ser el peculiar homenatge del compositor al seu patró.

La realitat és que els temes són d’origen ucraïnès en els dos primers quartets mentre que encara no queda clar l’origen rus de cap dels temes del tercer.

El primer dels quartets de la sèrie és una obra que em deixa sense paraules, amb una personal càrrega emocional. Com va publicar la premsa en el moment de la seua impressió: “la concepció és profunda i la construcció excel·lent, però no són fàcils de comprendre”.

Aquesta que segueix és la meua part preferida, el trinat que fa d’enllaç entre el moviment lent (en aquest cas, el tercer) que és d’una intensitat aclaparadora amb el quart, que és on Beethoven desenvolupa un tema rus (així ho indica a la partitura) d’una contrastant senzillesa, tot i les intrincades variacions que l’envolten:

Beethoven li va dedicar al mateix comte la Simfonia núm. 5, una dedicatòria conjunta amb al seu cunyat (el del comte), el príncep bohemi Joseph Franz von Lobkowitz. Tot i que la Cinquena l’havia pagat un altre comte, Franz von Oppersdorff, que no va tornar a demanar-li mai res més a Beethoven… Aquests altres personatges donen també per a parlar una estona del mecenatge. Acabem de començar!

 

BONUS TRACK | Per si us heu quedat amb ganes, aquest és el Quartet op. 59, núm. 1 complet a càrrec dels Alban Berg Quartett. Però si busqueu la versió del Belcea Quartet potser us agrada encara més. Per què no he posat directament aquesta segona versió? Doncs perquè està partida per moviments i us perdeu just l’enllaç entre el tercer i el quart…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

53 Shares
Share
Tweet
Share