Reutilització, paròdia, homenatge, cita i plagi (1)Temps de lectura: 2'

Quan el meu col·lega Gerard em va enganyar per a tocar amb ell la Cantata núm. 213 de Bach em va dir: “És igual que l’Oratori de Nadal“. Tenia raó en una cosa: és (casi) idèntica. Però s’equivocava en una altra: és l’Oratori de Nadal el que s’assembla a la Cantata núm. 213.

De nou a casa, entre l’últim concert i la propera cita amb la Chapelle Rhénane, tinc una estona per a escriure inspirat en l’obra que m’ha ocupat les darreres setmanes (no només en els concerts i en els assajos, sinó preparant-la!). Així que aquest article va de les coses que m’ha recordat i de les que he après amb ella.

Perquè la Cantata núm. 213, una cantata (estranyament) profana de Johann Sebastian Bach, és una de les moltes peces que va reciclar. En els propers dies, us parlaré de les diferents maneres d’utilitzar material musical (propi o aliè) amb uns quants casos d’exemple. De fet, Bach és un compositor paradigmàtic en aquests múltiples fenòmens de la reutilització. En el cas d’agafar tant música pròpia com d’altres.

Cap a la dècada de 1730, passats els 40 anys, Bach va començar a reaprofitar peces pròpies per a escriure’n unes altres. Encara no s’ha descobert el motiu exacte…

En els propers dies, us parlaré de les diferents maneres d'utilitzar material musical (propi o aliè) amb uns quants casos d'exemple. De fet, Bach és un compositor paradigmàtic d'aquests múltiples fenòmens de la reutilització, tant de música pròpia com d'altres.Clica per tuitar

Pel que fa a la cantata que ens ocupa, la va escriure per al príncep de Saxònia Friedrich Christian (de fet, esmenta el seu nom en el cor final). El primer vers és “Laßt uns sorgen, laßt uns wachen”, una cosa així com: “Anem amb compte, vetllem”.

La música (i el text) explica al jovenet Friedrich, que celebrava la festa d’aniversari dels seus 11 anyets (per tant, era un petit príncep), la difícil decisió d’Hèrcules, que es troba a la cruïlla de dos camins: el primer és una senda plena de dificultats que condueix a la virtut; el segon, és fàcil i pla i porta al plaer. Una espècie de Barri Sèsam per a nobles del segle XVIII. No faig espòilers…

El primer cor de la Cantata núm. 213 sona així:

En el cas de l’Oratori de Nadal BWV 248, en concret la quarta cantata, comença també amb un cor, que diu “Fallt mit Danken, fallt mit Loben”, que traduït és “Prosterneu-vos amb gratitud, prosterneu-vos amb lloança”.
I no us sorprendrà a aquestes alçades si sona així:

Doncs no, Bach no es va complicar molt la vida… Bé, evidentment hi ha reelaboracions i reinstrumentacions, i també material nou, però així queda aquest primer cor de la Cantata núm. 213/Oratori de Nadal.

Seguirem parlant d’aquestes músiques i perseguint la còpia com un inspector de la SGAE.

BONUS TRACK | Aquest bonus track és per a trompistes. Mireu la part de Corno da caccia 1 i de Corno da caccia 2 (trompes 1 i 2) de l’Oratori de Nadal. Això no està al Probespiel… Què feu encara llegint açò? Aneu a estudiar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Shares
Share
Tweet
Share