Òperes de mort (5): Orfeo ed EuridiceTemps de lectura: 2'

Només hi ha una cosa pitjor que morir-se a l’òpera: que la mort passe a fora d’escena i que l’ària espectacular, el gran hit, li toque a ell i no a tu. Finir sense ni cantar, vaja.

Ja vam començar la sèrie ‘Òperes de Mort‘ avisant que a l’escenari dels teatres mor gent. I si són dones, el percentatge de mortalitat és notablement més alt. Amb el temps, les defuncions dels personatges femenins han anat desenvolupant grans àries, amb més o menys sentit a dins del moment i les circumstàncies de la mort. No és aquest el cas d’Euridice.

Perquè l’estimada del semideu (i aficionat a la cítara) Orfeu té una mort accidental i bastant ridícula, si m’ho permeten els entre 1 i 2 morts per any que hi ha a Texas per mossegada de serps… Sí, Euridice és atacada per un rèptil amb més verí que la protagonista de la cançó de Radio Futura.

En tots dos casos, el protagonisme musical se l'emporta el lament d'ell. En Monteverdi, amb una dolorosa i dissonant 'Tu se' morta'. En Gluck, amb l'ària 'Che farò senza Euridice', que és un dels grans èxits del segle XVIII.Clica per tuitar

La història dels dos amants és un tòpic d’unes quantes òperes però per al cas que ens ocupa (Gluck), així com per a l’autor del més famós Orfeu (Monteverdi), la mort d’ella és, senzillament, obviada. A la favola in musica de Monteverdi, la considerada com la primera òpera de la història, una missatgera informa de la mort d’Euridice. En la azione teatrale de Gluck, l’obra comença després del traspàs d’ella.

Però en tots dos casos, el protagonisme musical se l’emporta el lament d’ell. En Monteverdi, amb una dolorosa i dissonant “Tu se’ morta“, tot i que no és el número més destacat del seu Orfeo. En Gluck, amb l’ària “Che farò senza Euridice”, que és un dels grans èxits del segle XVIII. Però amb una diferència important en aquesta última: Orfeu la canta quan ella mor per segona vegada (sí, morir dos cops és possible a l’òpera!).

Orfeu ha baixat als inferns amb la intenció de rescatar/ressuscitar Euridice. L’única cosa que ha de fer és no parlar amb ella, no girar-se per a mirar-la fins tornar de nou a la terra i… clar, no pot resistir-se a fer-ho, més quan ella desconfia d’ell perquè no la mira ni li diu res.

Resultat: Euridice, 0 – Mort, 2.

I ell canta amb desconsol, què farà sense ella:

Atenció! No diu “què faré sense ella” perquè el vídeo anterior correspon a la versió francesa de l’òpera. Gluck la va escriure originalment en italià però després la va revisar i adaptar per al públic francès: no només canvia l’idioma, també la tessitura de les veus, l’orquestració,… voleu saber més? Mireu les bonus tracks.

 

BONUS TRACKS | A la primera versió de l’òpera, Orfeu no només cantava en italià sinó que era interpretat per un castrat. Ho podeu comprovar en l’enregistrament de Philippe Jaroussky. Com en la majoria de casos d’aquest repertori, també hi ha la versió trans, amb la Janet Baker ocupant de nou un paper pensat per a homes.

I per si no heu tingut suficient, una última versió per a tenor, però en italià, a càrrec de Luciano Pavarotti!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Shares
Share
Tweet
Share