Què és un contratenor? (1)Temps de lectura: 2'

Tenia pendent escriure un article sobre què és un contratenor. Ara, que el Xavier Sabata presenta nou disc, és el moment.

Qui no ha vist la pel·lícula sobre Farinelli, aquell cantant castrat del segle XVIII? Gran amant de les ficcions sobre músics, em va sobtar descobrir la resta d’atributs associats als cantants eunucs… Divertidíssim, sí.

Però jo volia començar aquest article pel final, per com al segle XX i XXI el camí de la música antiga ens ha portat a recuperar els repertoris i els rols d’aquests cantants de nou a mans (o, millor dit, a veus) d’homes, sense haver de passar (en el millor dels casos) pel quiròfan.

Què és un contratenor? Fa uns anys buscava una resposta a aquesta pregunta perquè... 'com és capaç de cantar en aquesta octava i no morir en l’intent? L'han castrat?' El Xavier Sabata té la resposta!Clica per tuitar

Perquè d’exemples de travestisme musical en tenim molts, especialment a les òperes de la primera meitat del segle XVIII. De fet, al penúltim article, parlant del “Va tacito” del Giulio Cesare de Haendel, vam obviar que aquest número estava escrit per a un castrat anomenat Senesino, i que la majoria de versions fins fa molt poc presentaven un Cèsar interpretat per una dona.

Però, com han tornat aquests papers als homes? La resposta són els contratenors, unes autèntiques superestrelles de la música d’ara, com en el seu moment ho van ser els castrats. Són tan tan famosos que fins i tot podeu trobar un disc anomenat Els 5 contratenors, a imitació d’aquell altre gran èxit discogràfic dels Tres tenors

Els cinc són Mynenko, Sabata, Cencic, Sabadus i Yi. I potser el nom més gran que falta en aquest llistat i que us sonarà més és el de Phillippe Jaroussky, que canta així:

Però, com és capaç de cantar en aquesta octava i no morir en l’intent?

Fa uns anys buscava una resposta a aquesta pregunta, perquè feia una presentació d’un concert amb un dels cinc d’abans, el Valer Sabadus, i l’orquesta d’antiga Concerto Köln. Per a més inri, la proposta de l’espectacle portava per nom ‘Farinelli’. Així que la primera qüestió que farien els assistents estava claríssima des del principi: “però… l’han castrat?”

La solució a l’enigma també la tenia clara: no, és qüestió de tècnica vocal. I ara explica això… Per sort, vaig trobar una resposta intel·ligible i entenedora (clar i català, que diria l’altre…). A més, en boca d’un músic espectacular, Xavier Sabata, en un context difícil, però.

Casi més conegut a Europa que a casa nostra (tot i que això ja s’està arreglant…), he tingut la sort de pujar a l’escenari amb ell en breus però diverses ocasions (un ària aquí, una altra allà,… ja sabeu, la vida del trompista).

El Xavier té una discografia impressionant i just quan presentava un dels seus primers discos es va atrevir a visitar Els Matins de TV3 i parlar amb l’Helena García Melero (i l’Empar Moliner…) sobre què és un contratenor.

Crec que tothom, al final, ho va acabar entenent (o casi):

BONUS TRACK | Ah, a l’inici us deia que just ara presenta nou disc, amb el conjunt Vespres d’Arnadí. Mireu si us sona un dels trompistes

 

[continua]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Shares
Share
Tweet
Share