Òperes de Mort (4): Don GiovanniTemps de lectura: 2'

A l’òpera també moren homes. Pocs. En aquesta nova entrega de les ‘Òperes de Mort‘, el cas d’un home que amb la mort paga els seus pecats en vida. Com a una pel·lícula de Hollywood, vaja. Però amb música de Mozart. De cinema va la cosa…

La història de Don Giovanni es representa aquests dies per la península, en forma de Don Juan Tenorio. El costum sembla que ve perquè l’escena final té lloc durant el dia de Tots Sants. Les dues històries (o les dues versions de la història) són filles d’El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuït a Tirso de Molina.

La vida d’aquest dandi, seductor i pecador qual Julio Iglesias, va arribar als pentagrames de Mozart com a [alerta espòiler!] Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni. I a les nostres pantalles amb el comanador vestit com un Darth Vader històricament informat i entrant com un elefant a una cristalleria*, destrossant la porta i fins i tot la paret:

Tot i l’audiodescripció del Salieri de ficció, l’escena perd una mica de força: aquells cantants sobreactuats a escena i Wolfgang dirigint com Muti són, personalment, uns detalls bastant decebedors.

Però el que sí que espanta de veritat és el retrat de Leopold Mozart maridat amb els cops a la porta i el principi de la música (tot just a l’inici de l’escena)! Per altra banda, si heu vist el vídeo passat el minut 4, haureu entès l’afició dels teatres d’òpera a cremar-se cada cert temps…

Però més enllà del mite de l’Amadeus de Miloš Forman, l’òpera anuncia aquest desenllaç tràgic des del primer compàs. L’obertura és, de fet, la mateixa música de l’escena de la mort de Don Giovanni a mans del convidat de pedra, l’estàtua del difunt comanador, que ha tornat d’entre els morts per emportar-se el llibertí al mateix infern.

L’obertura més bèstia que em ve al cap ara mateix és la versió del “Mozart de Perm” (del que en breu parlarem). Escolteu-la i intenteu no passar tanta por com a la saga Halloween

Més enllà del mite de l''Amadeus' de Miloš Forman, l'òpera anuncia el desenllaç tràgic de Don Giovanni des del primer compàs. L'obertura és, de fet, la mateixa música de l'escena final on el llibertí és arrossegat a l'infern.Clica per tuitar

L’òpera està repleta de grans hits. Hi ha, però, un moment, just abans de la mort de Don Giovanni, que és conegut per les cites musicals que utilitza Mozart.

A escena, la taula està parada i un grup de músics estan preparats per a posar música al banquet: interpreten tres fragments que són referències directes a altres òperes i que el criat Leporello s’encarrega de comentar, ajudant al públic a reconèixer-les.

La primera [“Bravi! Bravi! Cosa rara”], Una cosa rara, del valencià Martín i Soler; la segona [“Evivvano i litiganti”], Fra i due litiganti il terzo gode de Giuseppe Sarti (de fet, Mozart té unes variacions per a piano sobre la mateixa ària, les K460); i la tercera [“Questa poi la conosco pur troppo”], de Les noces de Fígaro, del mateix Mozart.

Pel que fa a la mort de don Giovanni, és espantosa: arrossegat cap a l’infern per un mort. Digne, de nou, de guió cinematogràfic. En aquest cas, de zombis:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Shares
Share
Tweet
Share