Bernstein l’activista (2)Temps de lectura: 3'

Després del primer article sobre el Bernstein activista on ens fixàvem en la seua lluita per la pau, continuem explicant aquesta vessant del músic, centrant-nos ara en el llegat que recorda el gran públic, aquell que el visita en el cementiri.

Fa uns pocs dies, feia la xerrada prèvia a la Missa de Bernstein a L’Auditori de Barcelona. Aquesta presentació del concert dura només 30 minuts així que vaig decidir començar-la pel final, mostrant una fotografia que amb motiu de l’aniversari de la seua mort la Bernstein Office havia compartit a les xarxes socials:

28 years ago, we said goodbye to the Maestro.

[Photo by Neil Funkhouser: Leonard Bernstein’s grave at Green-Wood Cemetery in Brooklyn, NY]

Posted by Leonard Bernstein on Diumenge, 14 octubre de 2018

Sense dubte, l’anàlisi dels elements que apareixen a la foto és un resum perfecte de la carrera de Bernstein, com a músic i com a activista. Així com la lectura d’aquesta foto de la tomba és una lliçó d’història, tant dels EUA com de l’artista.

La primera de les coses que va sorprendre als assistents és la bandera de la dreta: la bandera gai. L’homosexualitat de Bernstein no va ser una qüestió àmpliament pública en vida, però el matrimoni amb l’actriu Felicia Montealegre i els seus tres fills van viure diferents moments de crisi degut a l’opció sexual de Lenny.

De fet, la Felicia ja li havia dit obertament a Lenny que ell era gai. Ho va fer per escrit, ABANS de casar-se, en una carta publicada fa uns pocs anys. Fins i tot, ell va deixar durant un temps la família per viure amb un jove compositor, Tom Cothran. Però va tornar a casa quan la Montealegre va ser diagnosticada del càncer del que moriria, estant al seu costat fins a l’últim moment.

Anys més tard, una altra mort (la de Cothran) va provocar la preocupació del compositor per la nova malaltia que havia acabat amb la vida del seu amant i de tants altres homes joves: la sida. Va col·laborar en la recaptació de fons per a l’AmFAR (la Fundació americana per a la recerca sobre la sida). Mireu el llistat de personalitats del seu consell, en l’apartat in memoriam.

L’anàlisi dels elements que apareixen a la tomba de Bernstein és un resum perfecte de la seua carrera, com a músic i com a activista. Així com la lectura d’aquesta foto de la tomba és una lliçó d’història, tant dels EUA com de l’artista.Clica per tuitar

Sobre la làpida encara hi ha un parell d’elements més.

En primer lloc, casi imperceptibles, unes monedes. Deixar uns quants centaus sobre les tombes és un gest que honora els que han donat la seua vida per la pàtria. Especialment es va estendre amb els soldats caiguts a la guerra del Vietnam. Per a pagar una cervesa en el més enllà.

Bernstein, horroritzat per la guerra, va confiar en JFK per a acabar amb la massacre. També va col·laborar amb un activista com el pare Dan Berrigan a l’hora d’escriure la Missa. Berrigan era un sacerdot catòlic, detingut en diverses ocasions i que formava part del llistat dels deu més buscats de l’FBI.

Una mica més visibles, hi ha les pedres. Són un símbol de record per als jueus. Una espècie d’equivalent a les flors. Bernstein era fill d’una família jueva originària del que actualment és Ucraïna, però ell era nascut als EUA i al mateix temps tot un exemple viu del somni americà.

Finalment, trobem un element evident: la bandera dels EUA. No pot faltar a cap pel·lícula de Hollywood, però tampoc als homenatges de qualsevol tipus a les personalitats estatunidenques, de tota mena. Com deia, Bernstein era nord-americà. De fet, va ser el primer director d’una gran orquestra dels EUA, com era la Filharmònica de Nova York, que havia nascut i que s’havia format al país.

Tot i això, Bernstein va posar en dubte el concepte d’Amèrica com a sinònim dels EUA en la presentació d’una de les seues obres. Va ser en el capítol “The Latin American Spirit” dels Young People’s Concerts, l’any 1963:

Com ho veieu? Algú que va popularitzar tant i tant la paraula “Amèrica“, posant-la en dubte!

 

BONUS TRACK | Ah, si voleu saber més coses sobre el tema d'”Amèrica” com a sinònim d’EUA, la videobloguera Superholly us ho explica molt clarament en el seu vídeo “¡Mi país no tiene nombre!“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Shares
Share
Tweet
Share