Bernstein l’activista (1)Temps de lectura: 2'

Continuem parlant de Leonard Bernstein en el seu centenari. Obrim ara una sèrie d’articles que parlen del Bernstein activista, aquell que va posar la música al servei de diferents causes.

Potser la principal de les causes per les quals Bernstein va lluitar al llarg de la vida va ser la pau. No és per a menys: el món del segle XX va esdevindre un territori tremendament difícil de suportar per a qualsevol ésser humà, i encara més per a artistes d’enorme sensibilitat.

En un paral·lelisme a Pau Casals, Bernstein va ser tot molt actiu en el camp de l’acció política des de l’art. Com el violoncel·lista, també va estar en contacte amb diferents presidents dels EUA i tots dos van creure fermament en la visió i les idees d’un jovenet anomenat John Fitzgerald Kennedy.

Pocs dies després de l'assassinat de JFK, Bernstein va fer un discurs que acabava dient 'aquesta serà la nostra resposta a la violència: fer música més intensament, més bellament i més devotament que mai abans.'Clica per tuitar

El seu assassinat (el dia de Santa Cecília de 1963) va marcar una de les actuacions de Bernstein, com a activista i com a músic, que han passat a la història.

En primer lloc, amb la coneguda com a “resposta d’un artista a la violència“, el seu discurs pronunciat pocs dies després de la mort de JFK que acabava dient “aquesta serà la nostra resposta a la violència: fer música més intensament, més bellament i més devotament que mai abans.”

En segon lloc, la tria del repertori per a l’homenatge pòstum va ser una altra decisió d’una enorme profunditat. Va deixar de banda les propostes convencionals, com l’elecció de qualsevol rèquiem o la “Marxa fúnebre” de l’Eroica de Beethoven i va interpretar la Segona de Mahler, la ‘Resurrecció’. Resurrecció!

No només era la primera vegada que es televisava la simfonia. Era tota una novetat que Mahler sonara en un acte així (com ho tornaria a fer poc després, a les exèquies de Robert Kennedy, amb l’“Adagietto” de la Cinquena).

Uns quants anys més tard, al Nadal de 1989, Bernstein va protagonitzar un fet amb encara més repercussió. Va viatjar a Berlín per a celebrar la caiguda del mur amb un concert.

Ni més ni menys que la Novena de Beethoven, amb músics i cors d’un costat i de l’altre d’Alemanya junt a instrumentistes dels EUA, Rússia, França i Regne Unit. Un esdeveniment televisat a més de 20 països!

La relació d’amor amb els mitjans de comunicació creixia amb aquesta nova actuació. I per si això no fóra suficient, Bernstein va alterar el text de l’Oda a l’alegria de Schiller: en lloc de la paraula “alegria” es va cantar “llibertat”! Un canvi provocat pel “poder del moment”, en paraules del mestre.

No puc ni imaginar-me l’escàndol per aquest canvi de text, si això haguera passat actualment. Més havent viscut el que hem viscut a Operación Triunfo. Però si l’ABC ha parlat del “mariconez gate” (no us perdeu la foto dels concursants amb què il·lustren la notícia)!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Shares
Share
Tweet
Share