Clara Rockmore, thereministaTemps de lectura: 3'

Sorprenentment, el theremin és bastant desconegut encara. Inexplicablement, Clara Rockmore també ho és.

Fa un parell de dies faltava a la cita de publicar un article perquè estava fent una formació… Era la sessió que l’Auditori de Barcelona ofereix als docents que estan interessats en algun dels seus concerts educatius i familiars.

Presentava l’espectacle Històries Elèctriques i mostrava als professors algunes de les qüestions que poden introduir a l’aula (abans o després) amb l’excusa del concert: des d’aspectes d’història de la música, a qüestions organològiques (=sobre els instruments), a més d’algunes propostes pràctiques per a fer música amb enginys electrònics amb els estudiants de secundària.

A més d’oferir aquestes i d’altres moltes possibilitats als educadors, una de les coses més importants que vull transmetre en aquest tipus de formacions és que la història de la música és història. És a dir que pot ser un generador de debat, esdevindre l’argument perfecte per a abordar qualsevol altre tema, bé en la classe de música o bé en una altra de les assignatures.

Descobrir les circumstàncies vitals de Lev Theremin és tan adient per a tractar les relacions entre els EUA i la URSS com parlar de Clara Rockmore és el punt de partida perfecte per a abordar qüestions de gènere. Perquè a la música (electrònica) hi ha dones. Moltes.Clica per tuitar

Un dels instruments convidats a la sessió, ben a l’inici, va ser el theremin. Vaig parlar de l’invent i de l’inventor però també d’una de les seues grans virtuoses. En resum, descobrir les circumstàncies vitals i polítiques de Lev Theremin és tan adient per a tractar les relacions entre els EUA i la URSS com parlar de Clara Rockmore és el punt de partida perfecte per a abordar qüestions de gènere. Perquè a la música (electrònica) hi ha dones. Moltes.

Nascuda a Rússia (actualment, Lituània), Clara Reisenberg [sic] havia arribat a Nova York a principis de la dècada de 1920. Els pares havien fugit de la revolució russa i buscaven en els EUA el lloc on les dues filles es convertiren en dues estrelles de la música.

La germana gran, Nadia, era pianista. Clara era violinista fins que problemes d’artritis en el seu braç dret la van obligar a deixar-ho. Va ser aleshores quan va conèixer el theremin: “Em va fascinar per la seua vessant estètica, la bellesa visual, la idea de tocar en l’aire. I estimava el seu so.” [The Nadia Reisenberg & Clara Rockmore Foundation]

Encara no us sona? Una mica d’ajuda, doncs. Amb motiu del 105è aniversari, Google va dedicar-li un dels seus famosos doodles:

La relació entre constructor i intèrpret va ser molt estreta. Ell es va oferir a canviar el funcionament de l’instrument per a adaptar-se al seu passat com a violinista (modificant la polaritat i, per tant, la funció de cada mà). Però ella va preferir deixar-lo segons el disseny original i va començar a treballar la “digitació” i el vibrato amb la mà dreta; al contrari que amb el violí, vaja.

Sembla que fins i tot Theremin li va proposar matrimoni… Però ella va estar més interessada en demanar-li un instrument amb més octaves i es va dedicar a desenvolupar noves tècniques per a tocar-lo. Per rebutjar, inclús li va dir que no a Hitchcock, renunciant a participar a la banda sonora d’alguna de les seues pel·lícules…

El 1977, amb 66 anys, Clara Rockmore va enregistrar el seu primer disc: The art of the theremin, amb un repertori (i una interpretació) interessantíssim(s).

A baix, podeu veure-la junt a la seua germana, al piano. Interpreten “El Cigne” del Carnaval dels animals de Saint-Saëns (en un vídeo produït per un tal Robert Moog):

 

BONUS TRACK | “Summertime” de Gershwin té mil milions de versions. Però com aquesta, cap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Shares
Share
Tweet
Share