Òperes de Mort (3): CarmenTemps de lectura: 3'

Una cosa és morir-se com Manon, una altra és suïcidar-se com Tosca, i encara una altra és que t’assassinen, com a Carmen. Nova entrega de les Òperes de Mort.

No sé si és la ressaca del 12 d’octubre, però crec que el gran èxit del francès Georges Bizet l’hauria fet mereixedor del títol de “muy español y mucho español“. Perquè una òpera amb un triangle amorós format per un toreador, una gitana i un soldat gelós és el typical Spanish que qualsevol país voldria. Ai, si Bizet hagués inclòs una siesta, paella i sangria…

En fi, repassem l’argument, els grans moments de l’òpera i el final. I sí, l’espòiler ja està fet: a la primera línia (ja has tornat a llegir-la per comprovar-ho?).

La protagonista és Carmen, una gitana que té les coses molt clares a la vida. Ella és lliure, independent, sensual i atrevida. Per entendre’ns: és una dona molt més a prop d’Alaska que de la “Carmen de España” (“con bata de cola, pero cristiana y decente”). Vaja, que no és com la Carmen der Mérimée:

A l’òpera de Bizet, Carmen es marca una arxiconeguda havanera que fa tremolar qualsevol tòpic romàntic, “L’amour est un oiseau rebelle” (“L’amor és un ocell salvatge”). Tota una declaració d’intencions i, a la vegada, una profecia del seu malaguanyat final.

El trio el completen Escamillo (una versió decimonònica del Jesulín) i don José (un soldat més semblant per moments a Echanove que a Clint Eastwood amb la veu de Constantino Romero).

L’acció comença a complicar-se quan Carmen i el soldat es coneixen. Don José no acompleix amb els seus deures com a autoritat deixant fugir Carmen, que havia estat detinguda per un desordre públic: la femme fatale l’ha seduït (perquè sempre és culpa d’ella…) i ell és degradat i empresonat.

Més tard, el torero Escamillo fa una entrada triomfal a la taverna de Lillas Pastia, on està Carmen i tota la colla de contrabandistes. Prenent una copa, ell s’enamora d’ella (com no!). I després d’això apareix don José, que acaba embolicant-se en una baralla amb un altre oficial. Això és el que finalment el fa accedir als desitjos de Carmen: deixar-ho tot i marxar junts.

No sé si és la ressaca del 12 d'octubre, però crec que el gran èxit del francès Georges Bizet l'hauria fet mereixedor del títol de 'muy español y mucho español'. Ai, si Bizet hagués inclòs una siesta, paella i sangria...Clica per tuitar

Però, temps després, la gelosia de don José s’ha fet insuportable per a Carmen. Ella té un nou amant, Escamillo. El torero es presenta a la Maestranza, on entra acompanyat de Carmen, que declara oberta i públicament el seu amor cap a ell. Ho fa desafiant la presència de don José, a qui ignora.

Mentre Escamillo és aclamat, don José busca Carmen. Li retreu la infidelitat, es desespera perquè ho ha deixat i ho ha perdut tot per ella i embogeix finalment al davant de l’actitud de la gitana. Fins i tot ella li torna l’anell que li havia donat.

En un macabre i genial contrapunt, Bizet barreja les melodies de l’èxit del torero amb l’assassinat de Carmen a mans de don José:

 

Ah, un altre dia parlem dels muntatges operístics en general, i del de la Carmen de Calixto Bieito.

 

BONUS TRACK | La famosa havanera era en realitat una cançó del compositor Sebastián Yradier anomenada “El arreglito”. No deixeu de mirar aquesta versió, només possible a la Rai (i també a la Telecinco de Vasile, clar).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Shares
Share
Tweet
Share