Els Beatles són uns clàssicsTemps de lectura: 2'

No, no són clàssics pel seu vestuari, ni el seu pentinat de l’any 1965, quan encara feien cara de bons minyons. Són clàssics perquè van passar pel túrmix barroc de la Cathy Berberian.

Quan The Beatles van publicar el senzill “Ticket to ride” i, més tard, van incloure la cançó en el disc Help! no van imaginar que entrarien a les sales de concert de tot el món. No als pubs i als estadis, no: a les sales de concert… de música… clàssica.

Si se us ha despertat la curiositat o la nostàlgia (depenent de l’edat), podeu llegir el complet article de la Viquipèdia i/o escoltar la cançó, directament:

No tinc espai suficient per a comentar tants aspectes diferents de la interpretació! Des de les diverses actituds individuals a la manera de seure i agafar els instruments. Dels ullets que fa el Lennon a la càmera (0’40”) a la mirada desafiant del Harrison (1’57”). Això sí, no puc obviar la comunicació i la complicitat entre els membres del grup al llarg de la cançó. Ah, i sóc fan a parts iguals del muntador del vídeo i de l’estil baterístic de Ringo Starr, allà dret al fons.

Però bé, hem vingut a parlar de coses serioses. El món dels homenatges, cites, versions i perversions existeix des de sempre a la música. De les reinstrumentacions de Bach dels concerts de Vivaldi a les bandes-tribut. Dels arranjaments de Mozart dels clàssics haendelians a l’himne de la Champions League de Tony Britten (que fins on jo sé no és família de l’altre Britten).

Cathy Berberian considerava The Beatles música contemporània, «perquè la música contemporània és el que està passant avui. I en aquell temps (la dècada de 1960), (el que estava passant) eren The Beatles».Clica per tuitar

Els quatre de Liverpool ja podien haver-se imaginat que alguns altres modernos, com The Carpenters, passarien per allà per canviar no només alguns aspectes musicals (com la instrumentació, el tempo, alguna harmonia,…), sinó fins i tot el sexe de la cançó. Però crec que mai se’ls va passar pel cap que una cantant com Cathy Berberian, faria això:

Per si no seguiu l’Hola! de la música clàssica, la Berberian va ser la primera esposa de Luciano Berio, per a qui va escriure (entre moltes altres obres) la Sequenza III.

En la introducció a la cançó, afirma que considera The Beatles música contemporània, “perquè la música contemporània és el que està passant avui. I en aquell temps [la dècada de 1960], [el que estava passant] eren The Beatles”. Ella va incloure alguns dels seus temes en els seus recitals. Però abans, com heu vist i escoltat, els havia transformat.

En el cas que ens ocupa, demanant un arranjament a un compositor, que convertira el hit en una mena de número d’oratori de Haendel interpretat per un “cantant de províncies”. Ah, i també adaptant el text de la cançó al sexe correcte (en contra del criteri de Mecano, clar).

 

BONUS TRACK | Els genials Igudesman & Joo també tenen una versió del “Ticket to Ride” que no us podeu perdre. Us sona l’estil de l’arranjament (incloent l’excursió al greu i els aguts més extrems de la part final)?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

14 Shares
Share
Tweet
Share