“September”Temps de lectura: 3'

Principi o represa (segons ho mirem, també final), ha arribat setembre. Comença el curs acadèmic i també les temporades de concerts. O això és el que esperem…

Durant els últims mesos s’han tancat tot tipus d’escoles i s’han suspès innumerables concerts. Tot el sector cultural ha patit cancel·lacions i encara no sé com estan sobrevivint els músics freelance a temps complet, més encara després d’haver-ho vist de prop en el meu entorn. Ara, arribat el setembre, tot comença de nou, si bé encara no sabem del cert com serà.

En el meu cas, des del març, les diferents activitats que faig a bolo han anat caient pràcticament en la totalitat: xerrades, cursos, conferències i, clar, concerts. Per això han estat tan benvingudes les actuacions d’aquest estiu i, pel mateix motiu, quan fa unes hores actualitzava l’agenda (de la que ja podeu veure una part publicada al web), somreia. Perquè he vist que aquest any vénen una altra vegada coses molt interessants, esperem que les puguem realitzar.

Us vull parlar en aquest article d'una de les obres que introduiré durant aquesta temporada: les 'Quatre últimes cançons' de Richard Strauss. Presentaré, com ja podíeu imaginar, la segona, que es titula ''September''.Clica per tuitar

I mentre anava mirant l’agenda (en paper) i anava entrant les properes activitats, he recordat pràcticament tots els moments en què arribaven aquestes noves dates. Algunes, les primeres, eren directament les originals però amb un any de diferència (!); altres van aparèixer de sobte, en forma de noves actuacions com a resposta a la situació de crisi (la sanitària i la cultural). I les darreres han estat activitats habituals que aquest any no s’han portat a terme amb normalitat i, per això, encara han estat més enyorades per mi.

En concret, he recordat la rebuda d’un correu per a fer unes xerrades prèvies. Al veure els concerts associats em vaig emocionar: un repertori espectacular amb alguns dels compositors als que tinc més estima. “Llegeixo el teu blog i sé de les teves inquietuds” em van dir.

Doncs amb aquest record us vull parlar en aquest article d’una de les obres que introduiré durant aquesta temporada: les Quatre últimes cançons de Richard Strauss. Presentaré, com ja podíeu imaginar, la segona, que es titula “September”:

La producció de Richard Strauss és considerable. És autor de poemes simfònics i d’òperes d’una fama només comparable a la seua qualitat. Els trompistes el coneixem bé pels seus dos concerts però també pels seus papers per al nostre instrument al repertori orquestral. I “September” no n’és una excepció, amb el fantàstic i brevíssim solo del final de la cançó, que enllaça i substitueix la veu solista en els últims compassos. No oblidem que el seu pare era trompista!

Les Quatre últimes cançons es van estrenar pòstumament, amb tres poemes de Hermann Hesse i un de Joseph von Eichendorff. Tracten el tema de la mort, tot i que s’obren a diferents visions i interpretacions. “September” és el retrat d’un jardí que veu l’arribada de la tardor i la fi de l’estiu a través de la transformació de les plantes i flors que l’habiten. Deia que l’estrena va ser després del traspàs de Strauss, que les va compondre només un any abans de morir, quan tenia 84.

És en aquells últims anys, a la dècada de 1940, quan arriben obres com el Segon concert per a trompa i aquestes cançons que l’editor Ernst Roth va agrupar i va oferir en la forma que coneixem avui, però també en aquell temps va compondre el Concert per a oboè, Capriccio, o les impressionants Metamorfosis, per exemple. Hi ha qui diu que les últimes obres són el llegat musical de Strauss al món en la seua vellesa. Què són doncs totes les obres escrites abans de començar el segle XX? O les escrites en el primer quart d’aquell segle?

Testament o no, els poemes dedicats a la fi de l’estiu, l’hora de dormir, la posta del sol o la primavera poden ser l’evident resignació a la mort, però a la vegada són una referència al caràcter cíclic de la vida. Sort en tenim de l’art que ens fa pensar i donar-li voltes al cercle, almenys unes quantes vegades més encara! Perquè setembre no és el final, sembla més un principi.

 

BONUS TRACK | Ja us en parlaré dels concerts de trompa, ja. Si pensaveu que això de “September” anava pels Earth, Wind & Fire, doncs ja ho heu trobat. I si voleu sentir les quatre Quatre últimes cançons, mireu aquest versió amb Fleming i Abbado al Festival de Lucerna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

0 Shares
Share
Tweet
Share