“Has pensat mai a canviar d’instrument?”Temps de lectura: 3'

Per si no ho sabeu, l’arxiu digital de la New York Philharmonic Orchestra ofereix en línia bona part del fons musical de la institució. Allà dormen grans (i petits) tresors!

En aquesta ocasió, Facebook m’ha fet un recordatori, de fa uns quants anys, de quan els arxius de la NYPO van compartir unes curioses parts de trompa d’una peça molt poc coneguda, la música incidental de Fauré per a l’obra Shylock. Per si no ho sabeu, Shylock és el principal antagonista d’El Mercader de Venècia de Shakespeare. Fauré va posar música a una adaptació que d’aquesta comèdia en va fer Edmond Haraucourt al París de finals del segle XIX.

Pel que fa a les parts d’orquestra, aquestes són de vegades una font molt valuosa per a la recerca. Sense anar més lluny, jo mateix vaig gaudir i patir el fet d’examinar centenars de parts de l’Orquestra Pau Casals per a la tesi. I un detall d’aquelles parts em va permetre, anys més tard, identificar als EUA uns papers copiats a Barcelona a la dècada de 1920!

Ah, deia que de vegades són valuoses perquè sovint no ho són. Quina informació pots extreure? Doncs, com tot, depèn

Alguns músics solien (i solen) posar la data i el lloc on han tocat la peça, altres deixen una signatura. Alguns fan un dibuixet o fins i tot fan comptes al paper. I, molt de tant en tant, una marca d’interpretació. Els papers tenen vida!Clica per tuitar

Alguns músics solien (i solen) posar la data i el lloc on han tocat la peça (jo mateix ho he fet!); altres deixen una signatura. Alguns fan un dibuixet (sovint caricatures), escriuen alguna frase o fins i tot fan comptes al paper. També hi ha anotades les durades de les peces i, molt de tant en tant, una marca d’interpretació valuosa: des d’indicacions d’arcs a talls en la música, des de digitacions a observacions de caràcter, tècniques o, senzillament, recordatoris. Els papers tenen vida!

En el meu cas, durant la recerca vaig trobar molts d’aquests tipus d’anotacions. Fins i tot un “compta bé” que va escriure el solista de trompa a l’inici d’una peça poc habitual al repertori, amb molts compassos d’espera. De fet, aquesta va ser l’única advertència que es va escriure a ell mateix en el període d’uns tres anys…

En el cas de les parts que us deia, les de la NYPO, la cosa va una mica pel mateix camí. Hi ha quatre veus de trompa però cinc papers. El que apareix en cinquè lloc és el que pertany a l’assistent de solista; és a dir, l’encarregat de tocar part del paper de trompa primer perquè el solista no haja de tocar-ho tot i reserve energies per als fragments més exposats, els més delicats i els solos.

En aquest cinquè paper, l’esforçat instrumentista va escriure “has pensat mai a canviar d’instrument?”. Ni més ni menys. Al darrere de la portada, junt al primer moviment (tacet!) i el segon, l’entreacte, que és el primer número que aquest instrumentista havia de tocar. Escolteu les trompes, escolteu:

 

Què, les heu escoltat? Ja haureu notat que hi ha moltíssims compassos d’espera, com és habitual. Segur que en un dels assajos, aquest assistent de solista va utilitzar el llapis per a preguntar-li a algun col·lega proper si s’havia plantejat la possibilitat de canviar d’instrument, probablement motivat per les llargues estones sense tocar…

Val la pena passejar-se per l’arxiu. Hi ha un interessantíssim grapat de papers plens d’història i d’històries. A més, més enllà de les partitures digitalitzades, l’arxiu també té un històric de les interpretacions de cada peça. Així que no sabem si la frase lapidària es va escriure la primera vegada que es va tocar (el 1939), l’any 1965, o al llarg de diferents programes de la dècada de 1970.

 

BONUS TRACK | Els arxius de la NYPO no només tenen aquests materials allà penjats. Arran de la crisi del coronavirus han començat a divulgar els seus continguts en uns articles diaris amb el títol #dailydocument. No us ho perdeu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

21 Shares
Share
Tweet
Share