Elles (2): Helen KotasTemps de lectura: 4'

Ja sabeu que aquesta sèrie va nàixer d’una conversa a Twitter. Ara, aquest article és fruit d’estirar el fil d’una exposició a classe d’un alumne. No hi ha res com començar per un lloc i acabar en un altre. El viatge (és igual on ens porta) sempre resulta excitant.

Diuen que quan ensenyes, aprens. Per una banda, perquè quan prepares una classe fas recerca sobre el què i sobre el com i aquest procés és ja una acció d’aprenentatge. Per una altra, perquè els alumnes també t’ensenyen coses, si estàs disposat a escoltar. Jo ho vaig fer atentament i la curiositat m’ha oferit un parell de descobertes que ara compartiré amb vosaltres.

Quan els trompistes pensem en instrumentistes que són referents, el llistat pot anar més o menys enrere en el temps: des de Brain a Baumann, o des de Punto a Vlatkovic, entre molts d’altres. Si fas una lectura de gènere, trobes trompistes dones, sí, i totes elles són també referents: Frøydis Ree Wekre, Marie-Luise Neunecker o Sarah Willis, per exemple. I hi ha moltes més!

Actualment el panorama de la trompa està ple de dones. Però en el cas d’elles, parlem del present o d’un passat molt recent. És que no podem anar més lluny? On són les pioneres de la trompa? Doncs allà va una: Helen Kotas (1916-2000).

Helen Kotas va ser la primera instrumentista de metall membre de la Chicago Symphony Orchestra. Més encara, va ser la primera a ocupar un lloc de solista a tots els EUA.Clica per tuitar

Helen Kotas (o Helen Hirsch Kotas, amb aquesta cosa d’agafar el cognom del marit) va ser la primera instrumentista de metall membre de la Chicago Symphony Orchestra (CSO). Més encara, va ser la primera a ocupar un lloc de solista a tots els EUA, de totes les orquestres del país!

La incorporació de les dones a les orquestres té una història digna de molts articles. Només perquè us feu una idea, la primera dona que va ser solista d’un instrument de fusta als EUA va ser 11 anys més tard que la Kotas, el 1952. I no us espanteu: Karajan va contractar la primera dona a la Filharmònica de Berlín a finals de 1982, una tal Sabine Meyer, que no va durar molt a l’orquestra (però això és una altra història, mereixedora d’un altre text…). I la primera instrumentista de metall en aquesta orquestra? L’esmentada Sarah Willis: el 2001 (!).

Pel que fa a la trompista que ens ocupa, Helen Kotas comparteix els trets principals dels primers grans trompistes dels EUA: orígens i influències familiars i d’estudis europeus. Provenia d’una família bohèmia i el seu professor va ser Louis Dufresne, un belga que va fer les Amèriques, com tants d’altres a principis del segle XX. A més, va començar amb la trompa després d’estudiar el piano i també un altre instrument de metall. També va estudiar psicologia i va ser una amant de la literatura.

Com a músic, va començar a destacar com a membre de la Civic Orchestra de Chicago i també com a solista de la Woman’s Symphony Orchestra. Ben aviat va guanyar places importants, com la tercera trompa de la Simfònica de Pittsburgh i quan el director de Chicago es va assabentar, li va demanar presentar-se a les audicions que es feien en aquell moment: el solista de Chicago havia deixat l’orquestra per a anar a la de Cleveland.

I tot això us ho dic perquè si no sou trompistes no coneixereu a qui va substituir Kotas: a Philip Farkas, que és un dels grans noms de l’instrument, un dels fundadors de l’escola trompística estatunidenca i un dels primers solistes a preocupar-se per la pedagogia de l’instrument.

Entre 1941 i 1947, Kotas va ser la solista de Chicago. La temporada següent, Farkas va tornar a l’orquestra, coincidint amb un canvi de director. Ella va ocupar la tercera trompa i va marxar un any més tard, per a anar a la Grant Park Orchestra i després ocupar el lloc de solista a l’òpera de Chicago.

El trompista Lowell Greer, que va ser alumne de Kotas, la identifica en aquest enregistrament de la CSO, tot i que sembla que està datat el 1949:

 

És “El rossinyol” d’Els ocells de Respighi. Greer diu que va enregistrar també la Música aquàtica de Haendel però no l’he trobat disponible a la xarxa, encara.

Ah, no us perdeu el seu article sobre ella. Reprodueix una suposada conversa a tres del moment en què Farkas torna a l’orquestra. El nou director Artur Rodzinski els presenta i explica que ella farà d’assistent del nou solista. Ella li diu que no calen presentacions (Farkas i Kotas van ser tots dos alumnes de Dufresne) i que no creu que a aquelles alçades de la vida vol fer d’assistent de ningú… Ja sabeu com acaba la història.

Com deia, després de deixar Chicago, va ser membre d’altres orquestres però també es va dedicar a ensenyar i a actuar com a solista. Va viatjar sovint a Europa per a escoltar els grans trompistes del moment, entre els quals es trobava Dennis Brain. Brain va fomentar la creació de tot un nou repertori, estrenant nous concerts i peces per a trompa (Gordon Jacobs, Hindemith, Britten, Seiber). Kotas també ho va fer.

Al principi us parlava de descobriments. El primer ha estat trobar aquesta trompista, que no coneixia, quan vaig començar a investigar sobre els instrumentistes de metall de l’orquestra de Chicago. D’això anava l’exposició del meu alumne, el que serà el seu treball de fi de grau. Abans, jo havia fet una altra presentació a classe, sobre la relació entre el trompista Willem Valkenier i el compositor Hugo Kauder, una derivada de la meua tesi. La casualitat i la curiositat s’han unit per a arribar al segon dels descobriments. Us deia que Kotas es va dedicar a fomentar noves obres per a trompa, de compositors contemporanis: ella també va conèixer Kauder i li va estrenar un parell d’obres.

Només s’ha de voler escoltar

 

BONUS TRACK | Si us ha interessat, teniu toooota una tesi doctoral sobre ella escrita per Heather Leweise Thayer. Per si voleu aprofundir una mica la figura de Helen Kotas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

18 Shares
Share
Tweet
Share