Un solo de trompa als BeatlesTemps de lectura: 4'

És l’any 1966. Alan Civil, el trompa solista de la Philharmonia Orchestra, entra a l’estudi per a enregistrar el solo de trompa de “For no one”, el tercer track de la cara B de Revolver dels Beatles.

He tornat als Beatles, a una cançó on la trompa té un protagonisme destacat i que, al mateix temps, té una escriptura que allunyaria qualsevol interpret de tocar-la. O això sembla…

Encara no sé quina és la veritable història completa, però allà va tot el que sabem al voltant de la col·laboració d’un dels grans trompistes de la història amb “els quatre de Liverpool”.

Comencem pel principi.

En el seu setè àlbum, sembla que els Beatles li van demanar al seu productor, George Martin, incloure noves sonoritats: instruments orquestrals. O potser va ser ell que els hi va proposar. En tot cas, “Eleonor Rigby” és un bon exemple, de sobra conegut.

Perquè si ets trompista ja sabràs com d'agut (i difícil) és el fragment. I si no ho ets, hauràs sentit un timbre de trompa fora de l'habitual. Dit això, entrem en el misteri.Clica per tuitar

I vés a saber per què, la cançó “For no one” va incloure un solo de trompa. Hi ha qui diu que Paul McCartney havia escoltat alguna música barroca, probablement el Primer dels Brandenburg i que inspirat per aquest música va voler introduir la trompa en aquest tema. Ell també afirma que coneixia l’instrument ja de ben petit i que el va triar perquè se l’estimava. El que sí que sembla bastant probable és que va ser Martin l’encarregat de transcriure el solo que McCartney li havia taral·lejat i el responsable de trobar el músic per a la sessió de gravació.

“Recorde que Alan Civil era considerat el millor trompista d’Anglaterra en aquell moment”, va dir Martin. El productor coneixia Dennis Brain. L’havia tingut a l’estudi anys abans. Però Brain havia mort el 1957. Civil va fer una presa de so sobre la resta de pistes de la cançó ja prèviament enregistrades. Aleshores McCartney li va demanar si podia fer-ho millor i Martin no sabia on posar-se perquè, senzillament, Civil l’havia clavat i, senzillament, McCartney no n’era conscient de tot plegat.

A partir d’això, sentiu el solo en qüestió a dins de la cançó i en seguim parlant:

Perquè si ets trompista ja sabràs com d’agut (i difícil) és el fragment. I si no ho ets, hauràs sentit un timbre de trompa fora de l’habitual. Potser perquè està en un registre molt agut. Els metalls, en els extrems, perden una mica el seu timbre i comencen a sonar a una altra cosa, així en general.

Dit això, entrem en el misteri.

Alan Civil va dir que va improvisar la melodia, que va fer una mena de solo en estil barroc i que ho va fer en el registre mig. També que el va tocar unes quantes vegades. Martin afirmava que McCartney li’l va xiular i que encara ho estaven escrivint quan va arribar Civil. I, de veritat, no és molt agut perquè el trompista parle de registre mig??

I tot això amb la tranquil·litat de qui entra a l’estudi quan ja ha començat la cançó i està encara enroscant la campana…

Segona part del misteri.

Civil també va explicar que li va costar afinar l’instrument, i Martin ho va corroborar, sense donar-li més importància. Martin argumentava que va ser perquè van gravar amb un “clavicordi” que ells mateixos havien afinat… Però Civil deia que el que escoltava estava entre si i si bemoll. Però a l’escoltar-la al disc, la cançó està en si…

Hi ha una hipòtesi que té sentit i té a veure amb les tècniques d’enregistrament. Un dels grans experts en els Beatles, Mark Lewisohn, afirma que la part de la veu de McCartney es va gravar amb la cinta anant més lenta perquè en la reproducció a la velocitat normal sonara més agut (i més brillant). Això explicaria per què Civil es va trobar amb un enregistrament entre si i si bemoll.

Un altre dels experts en la banda, Alan W. Pollack, afirma que podria ser que quan Civil parla de registre mig vol dir que ho va gravar en aquell registre mig. Així, sense més. I que la correcció de la velocitat de la cinta (per portar tooooota la cançó a si) no va ser un canvi mínim, d’un quart de to, com en el cas de la veu de McCartney, sinó que va ser d’aquest quart de to i una octava més. Per tant, sonaria artificialment en aquell registre tan agut. Però aleshores, Civil no hauria d’haver tocat a meitat de tempo? Sobre una cinta que no anava tan lenta,… o sí?

Tornant al principi, Martin insistia en què tenia fama d’escriure parts molt agudes per a les trompes i que era conscient que actualment hi ha trompes per a tocar el registre més agut amb més facilitat, però que Civil va tocar amb una trompa normal. També McCartney afirma que Civil va comentar abans de començar que hi havia (o havia d’haver-hi) un error a la partitura, perquè la música va més enllà dels límits habituals de l’instrument: fins a un re sostingut, sense comptar els dos sostinguts… Poseu-li un sostingut més a l’armadura d’aquesta transcripció i torneu al mi natural accidental.

Civil va estar menys de tres hores a l’estudi. Va cobrar 52,50 lliures.

 

BONUS TRACK | No és fàcil, però tampoc és impossible tocar el solo tal i com sona, com demostra Chris Castellanos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

33 Shares
Share
Tweet
Share