Elles (1): Hildur GuðnadóttirTemps de lectura: 3'

Comencem la sèrie ‘Elles‘, un nou seguit d’articles que, en aquest cas, va al voltant de dones del món de la música.

La idea d’aquesta sèrie no és ben bé pròpia. Però m’agrada acceptar reptes i propostes que m’arriben des de qualsevol banda. En aquest cas, va ser a través de Twitter. La cosa va anar més o menys així:

“- I per quan un article de dones oblidades?
– Es pot començar una sèrie, clar que sí. Però el nom d’oblidades no m’agrada. Me’n dónes un altre?
– Proposta 1: ‘Elles'”

I així es va quedar.

Si bé he fugit d’encapçalar o representar un moviment o col·lectiu del que no en sóc ben bé part, m’interessa el tema. Així que allà va la primera protagonista de la sèrie, que aquesta sí que l’he triat jo: la compositora, violoncel·lista i cantant islandesa Hildur Guðnadóttir.

Tercera dona en aconseguir un 'oscar'. Primera en la categoria de drama. Feia més de vint anys des de l'última guanyadora.Clica per tuitar

Perquè més que recordar dones oblidades, m’agrada més el fet de conèixer-les i no deixar que caiguen en l’oblit. Hi haurà de tot en aquesta sèrie, però comencem per artistes vives.

Hildur Guðnadóttir va ser notícia per al gran (i el petit) públic a l’última edició dels Oscar, on va guanyar el premi de l’Acadèmia a la millor banda sonora.

Potser heu vist la pel·lícula i probablement no recordareu la música, però sí l’actuació de Joaquin Phoenix i els seus balls com a Joker, fins i tot una l’escena que sembla ser que no estava previst que tinguera coreografia.

El director va explicar que una hora abans de filmar, li va dir a l’actor que tenia la música de l’escena i li la va mostrar. Phoenix va començar a ballar i va resultar això:

 

Hildur* competia amb altres “mestres de l’ofici” (com ella mateixa es va referir en el seu discurs d’agraïment), com Alexandre Desplat (guanyador de 2 oscars), els cosins Thomas (0, 15 nominacions) i Randy (2) Newman, i ni més ni menys que John Williams (5). Per a ella era la primera nominació.

Però no és el primer premi que rep, ni el primer treball reconegut internacionalment. La compositora ja havia guanyat un Grammy per Chernobyl i Joker li havia reportat també el Golden Globe i el BAFTA poc abans.

Així que arribava com a favorita a la gala dels Oscars. Tercera dona en aconseguir-ho. Primera en la categoria de drama. Feia més de vint anys des de l’última guanyadora, Anne Dudley (en la categoria de comèdia, per The Full Monty). I un any abans que ella, el 1996, va ser Rachel Portman la primera a guanyar un oscar, per la també comèdia Emma.

Les insistents dues notes, aquella tercera menor, que sonen repetitivament a l’escena del bany i també a tota la banda sonora van a càrrec del violoncel. No és casualitat. La compositora és violoncel·lista. Podeu veure-la a solo, amb el seu instrument, la veu i electrònica ara fa uns quants anys.

 

* Potser els meus alumnes es sorprendran perquè estic utilitzant el seu nom de pila i no el cognom per a referir-me a ella. Heu de saber que és el tractament habitual per als islandesos. Els seus “cognoms” fan referència al nom del pare (i ara també al de la mare). El seu nom complet és Hildur Ingveldardóttir [filla d’Ingveldar] Guðnadóttir [filla de Guðna].

 

BONUS TRACK | No us perdeu el seu brevíssim discurs d’agraïment a l’entrega del premi “a les noies, a les dones, a les mares, a les filles, que sentiu la música brollant a dins, si us plau parleu alt. Necessitem sentir les vostres veus!“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 Shares
Share
Tweet
Share