Schubert també va estar confinatTemps de lectura: 2'

En diferents moments, Schubert va passar un temps tancat: a sa casa, a la d’amics, a la dels pares o a l’hospital. En aquest temps de confinament tot anirà bé, però igual queda alguna simfonia inacabada…

Aquests dies de reclusió, a les xarxes socials corren molts memes i vídeos sobre els efectes i les conseqüències d’aquest tancament a domèstic. Hi ha qui diu que acabarem aquesta quarantena amb una allau de noves creacions (de novel·les a tesis doctorals, passant per nous membres a la família), i hi ha qui diu que potser no cal fer res excepcional durant aquests dies.

No sé si tindrem una explosió de resultats creatius passat aquest episodi. Potser no. Fins i tot hi ha qui diu que augmentaran els divorcis! En qualsevol cas, m’ha vingut al cap un capítol de la vida de Franz Schubert.

Perquè molt se n’ha parlat de la sífilis de Schubert: que si el compositor era propens a la promiscuïtat, que si la malaltia era un signe dels temps o fins i tot que en realitat no va patir mai aquesta malaltia (tot i que sí alguna altra).

A finals de 1822, Schubert va tornar a casa dels pares a curar-se. La simfonia en si menor que havia començat quedaria finalment inacabada.Clica per tuitar

Tant se val. El músic va estar tancat en diferents ocasions degut a la malaltia i d’aquells episodis en van resultar algunes músiques, i no en van resultar unes altres. És el cas dels dos exemples que us presentem: l’arxiconegudíssima Inacabada i l’última cançó del cicle La bella molinera.

Si era o no sífilis no ens interessa gaire. No seria el primer ni l’últim músic que la patiria: poseu a la llista a Donizetti o a Schumann, a Paganini o a Delius. Apunteu que Mozart sabia ben bé què era, i que altres figures ben conegudes com Stendhal o Nietzsche també la van experimentar.

Però el cert és que a finals de 1822, Schubert va tornar a casa dels pares a curar-se. La simfonia en si menor que havia començat quedaria finalment inacabada:

I no perquè va morir, no. Schubert va viure uns quants anys més després d’aquell episodi de convalescència.

Els experts encara no s’han posat d’acord en per què la va deixar a mitges: la malaltia o les seues ocupacions posteriors en altres obres?

Sabem que va acabar els dos primers moviments i que tenia començat un tercer, un “Scherzo” (casi acabat). Tot i que alguns musicòlegs han associat l’“Entreacte” de Rosamunde com a final, sembla que Schubert mai va començar l’últim moviment d’aquella simfonia. Altres, fins i tot, s’han atrevit a completar la Inacabada amb aquella partitura.

Per una altra banda, mentre el temps de confinament acabava amb la simfonia, Schubert escrivia la cançó final del cicle Die Schöne Mullerin (l’esmentada La Bella Molinera). L’últim lied, “Des Baches Wiegenlied”, amb text de Wilhelm Müller (com tota la col·lecció), es tradueix com a “Cançó de bressol del rierol”. És el que canta el riu al protagonista. Li ofereix repòs en el seu camí, mentre s’allunya de la bella molinera i del món:

Un tipus de repòs que esperem no trobar en aquests dies de confinament…

 

BONUS TRACK | No se sap ben bé en quin any, però Schubert va dedicar al seu metge, el doctor Bernhardt, les Sis grans marxes op. 40 D819. Allà va la primera, en homenatge a tot el personal sanitari que s’està deixant la pell aquests dies. Un aplaudiment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

15 Shares
Share
Tweet
Share