El ‘Trio’ de Brahms a la memòriaTemps de lectura: 3'

Aquest dissabte passat feia una xerrada prèvia amb obres de Schubert i Brahms al repertori. Vaig parlar sobre la recepció de les peces i les influències dels compositors. I pel camí em va vindre al cap la memòria de Brahms.

Perquè fa casi una dècada va aparèixer una notícia importantíssima en el món musical. Una d’aquelles que els diaris es fan ressò i les notícies de la televisió en parlen: s’acabava de trobar una obra de Brahms!

Es tractava d’una peça curta, que dormia en un llibre de dedicatòries de les visites que rebia Arnold Wehner, director musical de la universitat de Göttingen.

Aquest director tenia el costum d’organitzar sopars a sa casa, per on van passar diferents músics. Els convidats solien deixar-li dedicatòries al seu llibre de visites, en forma de firmes i també de músiques: Mendelssohn, Robert i Clara Schumann, Liszt, Rossini, Rubinstein,… i així fins a una quarantena.

Fa casi una dècada va aparèixer una notícia importantíssima en el món musical: s'acabava de trobar una obra de Brahms! La sorpresa per a molts va ser que aquell fragment que just es descobria no era realment nou. Ens sonava.Clica per tuitar

El llibre es va subhastar a mitjans del 2011 per una xifra de més de 150.000 dòlars i va acabar finalment a la biblioteca de la universitat de Princeton. I així és com va veure la llum entre els estudiosos.

Entre totes les anotacions, firmes i dedicatòries va aparèixer un “Allegro con espressione” de Brahms que els experts van datar el 1853: el músic tenia 20 anys i havia estat convidat a casa del director junt a Edouard Remenyi, un violinista amic seu.

Com deia, el 2012 es va presentar públicament aquesta peça, que portava al seu darrere dos grans noms: Christopher Hogwood, qui l’havia (re)descobert, i András Schiff, que la tocaria en directe a un programa de ràdio de la BBC. Primícia mundial:

 

La sorpresa per a molts va ser que aquell fragment que just es descobria no era realment nou. Ens sonava!

Si ets trompista segurament ja ho has reconegut. Si coneixes la música de cambra de Brahms, probablement també. Perquè és bàsicament la part central del segon moviment del Trio per a trompa, violí i piano op. 40 de Brahms.

Però per a mi el més sorprenent és que el Trio data de 1865. És a dir, 12 anys després!

Brahms havia guardat a la memòria aquesta melodia que va acabar reescrivint per als tres instruments, en el “Trio” del “Scherzo”:

 

No és l’únic cas. Ni l’únic compositor.

Ja sabeu que sóc poc donat a mitificar els autors ni a relacionar la vida personal amb l’obra però és evident que hi ha un component emocional en el cas de Brahms. Quin exactament, no ho sé…

Tanmateix, en breu us en parlaré d’un parell de casos més, un d’ells especialment destacat i en el qual (com no podia ser d’una altra manera) la trompa té un protagonisme lluny de qualsevol dubte.

 

BONUS TRACK | Si voleu tocar aquesta peça perduda, la podeu trobar en aquest enllaç. Si no heu sentit mai el Trio de Brahms, aprofiteu per escoltar-lo en aquesta versió amb instruments d’època, a càrrec de Teunis van der Zwart, Isabelle Faust i Alexander Melnikov. Brahms sempre componia amb la trompa natural en ment. Però d’això també us en parlaré un altre dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

42 Shares
Share
Tweet
Share