SilenciTemps de lectura: 3'

L’estrena aquesta setmana del ‘Out of the [Cage]‘ a l’Auditori és una cita ineludible i un bon motiu per a dedicar-li un article. Perquè sapigueu què hi ha al darrere d’aquest concert.

Han passat tres mesos des de l’últim article. Uns noranta dies de silenci casi obligat degut a nous projectes, d’altres pendents, altres articles i conferències, compromisos professionals i personals (incloent una aventura americana, que ja us explicaré) i una activitat frenètica, en definitiva.

Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta pausa, perquè aquest dimecres s’estrena el concert, després de més d’un any de feina i amb un equip inigualable. Comencem a fer soroll a l’Auditori de Barcelona!

El que hi ha al darrere (o a fora!) d’aquest concert parteix de l’imaginari de John Cage. Difícil definir-lo només com a compositor (com fa la Viquipèdia) o com a compositor, teòric de la música, artista i filòsof (com ho va la versió en anglès).

Perquè Cage es va interessar per les arts en general i va revolucionar l’estètica de tot el segle XX. Les seues aportacions van canviar la mirada dels artistes a tot el món i aquest concert és un exemple del que, sota la seua atenta mirada, està passant al segle XXI.

El compositor del '4'33''' es va inspirar en la pintura, en els quadres en blanc de Robert Rauschenberg, per a decidir-se a escriure una peça silent. 'No tinc res a dir. I ho estic dient.'Clica per tuitar

D’entre tots els seus textos, que en són molts, destacaria el seu The future of music – Credo. Escrit el 1937 però publicat molt més tard, el 1958, és la declaració d’intencions d’un jove músic al davant dels canvis socials, econòmics i tecnològics.

Cal notar la seua visió dels nous instruments, la inigualable llibertat artística, la influència d’altres arts i la seua pròpia influència cap a elles. Potser el més important, la seua relació amb el so, el soroll i el silenci: “Allà on estiguem, el que escoltem és majoritàriament soroll. Quan l’ignorem, ens molesta. Quan l’escoltem, el trobem fascinant.”

Anys més tard, diria “no cal que el so em parle”:

 

Tan senzill com això, tan complex com això.

El compositor del 4’33” es va inspirar en la pintura, en els quadres en blanc de Robert Rauschenberg, per a decidir-se a escriure una peça silent. “No tinc res a dir. I ho estic dient.” Va treballar amb tot tipus de disciplines, destacant la dansa. Havia estudiat arquitectura i va escriure un llibre sobre bolets, com a expert micòleg que era…

Jo he tingut la sort de treballar amb un equip molt divers. A l’Auditori, presentem un repertori de compositors majoritàriament vius, incloent una obra d’estrena escrita a quatre mans per la Núria Giménez Comas (que també participa al concert) i la Sirah Martínez, en el marc del cicle Sampler Series, on també s’inscriu el concert.

La música la posen el Ferran Carceller, el Rubén Orio, el Feliu Ribera i el Miquel Vich, els Frames Percussion. L’escena l’han dirigit l’Iban Beltran i l’Ana Pérez. Les il·lustracions són del Roger Pibernat. I el concert compta amb una creació audiovisual de l’Aymée Hamon.

Col·labora la Fundació Caixa Vinaròs, perquè era imprescindible homenatjar també el Carles Santos. I un munt de mans anònimes han dissenyat i construït tot el mobiliari gràcies a la feina de la gent d’Arrels Fundació i la pieza de Curro Claret.

I al capdavant del projecte al servei educatiu la Violeta Amargant, i la Marta del Olmo a la producció. Amb la resta d’equips de l’Auditori. Gràcies a tots!

Com va dir Joan Brossa, “escolteu aquest silenci.”

 

BONUS TRACK | Podeu llegir el dossier que acompanya el concert, que és l’aportació més tangible que he fet a aquest projecte i, si voleu, podeu sentir l’entrevista que ens va fer el Pere Andreu Jariod per al seu ‘El Taller del Lutier’,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Shares
Share
Tweet
Share