Stravinsky i la policia musicalTemps de lectura: 3'

“L’estrena de La consagració de la primavera va ser un escàndol.” Amb aquesta premissa vaig preparar una prèvia per a L’Auditori. Pel camí, vaig acabar descobrint que no tot és tan escandalós i que per poca cosa muntem un escàndol…

Als meus temps d’estudiant, una de les grans obres del compositor rus es presentava com un acte de desordre públic, amb els assistents al concert trencant les butaques. I quina culpa tindria el teatre?

Al respecte, també pots llegir que Saint-Saëns va abandonar la sala després d’escoltar el solo inicial del fagot, indignat per l’ús del registre agut de l’instrument fins a amagar el seu timbre i transformar-lo en una altra cosa. I no se sap del cert si el compositor francès va estar allà aquell dia. Ni tampoc és tan agut vist ara, fins i tot els fagotistes fan broma posant-li lletra al fragment, una cosa com: “No sóc un corn anglès”.

'Una falta total d'ordre i de colorit. Aquesta música és horrible. Aquesta subversió de la bona sonoritat, aquesta violació de la bellesa haurien sigut castigades en temps de Grècia. Tal música requereix la intervenció de la policia.'Clica per tuitar

Del que menys es parla a les classes d’història de la música és que l’obra és un ballet i que la dansa va ser tot un escàndol (o una… revolució?). O que, com va passar també amb Jeux de Debussy (estrenat pocs dies abans, en el mateix lloc), l’argument no era apte per a tots els públics, amb adolescents ballant sense control en una orgia d’antihistamínics (en el primer cas) o amants homosexuals eliminats en l’últim moment inclosos (en aquest últim).

Però també s’explica que la Primera de Beethoven va ser un escàndol per la seqüència harmònica de l’inici (nota per a músics: V7 del IV-IV-V7-VI)! Per no parlar de les llargues polèmiques sobre les “dissonàncies sense preparar”, com per exemple la Missa scala aretina de Valls…

Amb tanta violència musical, segur que cal policia, musical.

El mateix Ígor Stravinsky, en la seua Poètica musical, cita una crítica ferotge: “Una falta total d’ordre i de colorit. Aquesta música és horrible. Aquesta subversió de la bona sonoritat, aquesta violació de la bellesa haurien sigut castigades en temps de Grècia. Tal música requereix la intervenció de la policia.”

Però aquest text no està provocat per cap música del compositor rus, ni adreçat a cap de les seues composicions. Stravinsky ja sabia el que feia. És l’opinió del poeta (entre d’altres coses) Franz Grillparzer, que el 1823 sentenciava això de l’òpera Euryanthe de Carl Maria von Weber.

Actualment, l’òbra no és de les més conegudes, tret de l’obertura:

Però la crítica cal portar-la cap a números com aquest “Wo berg’ ich mich?/Schweigt, glüh’nden Sehnens”:

Frases asimètriques, dinàmiques i harmonies agitades i cromatismes dignes dels personatges més foscos i turmentats, com el Don Giovanni mozartià. Què voleu, si qui canta està maleint el seu destí fruit de les seues (males) decisions?

Amb aquesta cita, Stravinsky aprofitava per treure’s del damunt qualsevol defensa o justificació de la seua pròpia obra: “Aquests exemples em preserven del ridícul de defensar-me de la incompetència dels meus crítics i de lamentar-me del poc interès que es prenen al davant dels meus esforços.”

Ah, el dia de la prèvia, just quan vaig donar les gràcies per a acabar, el tècnic de so va tallar l’àudio i va evitar que sonara l’últim tall que tenia preparat, i que hauria sigut (o no…) l’autèntic escàndol de la vetllada.

 

BONUS TRACK | La foto de la portada no és un muntatge. És la fitxa que la policia de Boston va obrir-li a Stravinsky. Teniu l’anècdota en aquesta pàgina i la música culpable en aquest vídeo. Potser aquest capítol mereix un article sencer…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

24 Shares
Share
Tweet
Share