Música poc seriosa (4): “Bésame, Schumann”Temps de lectura: 2'

En aquesta nova entrega de la sèrie Música poc seriosa, us presentem dos autors de prestigi: Consuelo Velázquez i Robert Schumann. Tots dos reunits per Ernesto Acher, ex component de Les Luthiers.

A mig camí de la reutilització, la paròdia, l’homenatge, la cita i el plagi, trobem l’humor aplicat a la versió musical o, més encara, el mashup: la (re)mescla de dues o més obres musicals per a donar vida a una nova peça, amb resultats sempre sorprenents i (casi sempre) genials.

Pel que fa a l’exemple que us proposem, conté per una banda una cançó de la mexicana Consuelo Velázquez. No us sona Velázquez? Doncs no us deixeu emportar per l’heteropatriarcat de la història de la música i rebusqueu entre els moltíssims artistes que l’han versionat: The Beatles, Andrea Bocelli, Frank Sinatra, Luis Miguel, Pedro Infante, Elvis Presley, Nat King Cole, Plácido Domingo,… Sí, el bolero “Bésame mucho” el va escriure una dona. I vinga a cantar-lo els homes… Va ser víctima de la censura franquista i dels encants de Sara Montiel. Però millor aneu directament a l’original.

Ara potser us explota el cap, però sembla que la Consuelo Velázquez es va inspirar en 'La maja y el ruiseñor' de l'òpera 'Goyescas' d'Enric Granados per a escriure el seu bolero.Clica per tuitar

Per una altra banda, no us parlaré ara de Schumann. Si sou habituals de la clàssica bé sabeu ja qui és i, a més, tinc en cartera un parell d’articles sobre ell, més enllà dels que ja hi ha fets. Només us diré que la peça que entra en la túrmix és el seu Concert per a piano. Com en el cas de Velázquez, un dels seus grans hits.

I, abans de compartir-vos el resultat del mashup, només em falta introduir el tercer en discòrdia, el responsable de presentar al món la Consuelo i el Robert juntets: Ernesto Acher. Com avançava, va ser membre de Les luthiers i entre els seus èxits en solitari hi ha el disc “Juegos” on fa una desena d’aquestes barreges. No us perdeu la “Peer Gynt Panther” ni aquest “Bésame, Schumann”:

 

BONUS TRACK | Ara potser us explota el cap, però sembla que la Consuelo Velázquez es va inspirar en “La maja y el ruiseñor” de l’òpera Goyescas d’Enric Granados per a escriure el seu bolero. Podeu escoltar l’ària amb la Montserrat Caballé o bé la versió per a piano sol a càrrec de la no menys gran Alícia de Larrocha.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

31 Shares
Share
Tweet
Share