Directors en acció (6): André PrevinTemps de lectura: 2'

El passat 28 de febrer ens deixava André Previn. Un dia abans, jo comentava a una reunió de feina la necessitat de riure’ns de nosaltres mateixos. Una nova entrega de la sèrie Directors en Acció.

Andreas Ludwig Priwin hauria acabat de fer noranta anys fa uns pocs dies. Casi un segle d’una vida musical que és el paradigma de la impossibilitat de posar etiquetes a la música, per molt que vulguem (o que, tot seguit, les utilitzem miserablement).

Es va guanyar la vida com a pianista, fent jazz i fent clàssica. Va dirigir grans orquestres a les més importants sales de concert i també als estudis de cinema. De fet, va guanyar quatre òscars com a compositor i també va escriure obres per a reputats solistes com Yo-Yo Ma, Vladímir Aixkenazi o Anne Sophie Mutter, amb qui va estar casat.

Igual un dia fan una pel·lícula de la seua vida.

El capítol que vull compartir amb vosaltres és un moment televisiu estel·lar: el d'un jove Previn, aleshores director de la Simfònica de Londres, que apareix al programa especial de Nadal de 1971 de la BBC.Clica per tuitar

Pertany a tota una generació de músics que va fugir d’Europa (ell havia nascut a Alemanya) en el període d’entreguerres (entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, s’entén). Una segona generació, en realitat: la dels que encara sent molt joves van emigrar (principalment als EUA) de la mà de la família i van acabar fent carrera lluny del seu país. Són fills d’un primer grup de músics que al mateix temps s’havien traslladat al país de les oportunitats, aquells nascuts a finals del segle XIX, com Korngold, Hindemith o Schoenberg, per posar només uns exemples.

Però sense cap mena de dubte, el capítol que vull compartir amb vosaltres és un moment televisiu estel·lar: el d’un jove Previn, aleshores director de la Simfònica de Londres, que apareix al programa especial de Nadal de 1971 de la BBC, a càrrec dels humoristes Eric Morecambe i Ernie Wise. Un equivalent del programa de cap d’any de 1986 de Martes y trece. O era al revès…?

Perquè les diferències amb Millán Salcedo i Josema Yuste són més que notables. Us imagineu algun director d’orquestra participant a un especial d’aquest tipus? Algú fent humor amb la cultura?

Bé, el sketch de Morecambe i Wise té tants acudits per segon que a algú no familiaritzat amb el Regne Unit fins i tot se li escapen més de la meitat. A l’inici, per exemple, disculpen la presència de Yehudi Menuhin com a solista de l’espectacle perquè (diuen) té un compromís al Argyle Theatre. Aquesta sala va ser destruïda pels bombardejos nazis a la Segona Guerra Mundial i mai reconstruïda….

Com us quedarà ben clar al veure el número, Previn dirigeix el Concert per a piano de Grieg. O almenys ho intenta. I un dels dos còmics, Eric Morecambe, és qui toca el piano:

Ah, i no era la primera ni l’última vegada que Morecambe i Wise posaven humor a la música. La llista és llarga: Tom Jones, Elton John o The Beatles, per exemple.

 

BONUS TRACK | El gag no era una novetat de la parella còmica per a aquell especial de Nadal. Tenia casi una dècada, tot i que es va actualitzar per a acollir la intervenció de Previn (que ho fa de meravella, tot s’ha de dir!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

42 Shares
Share
Tweet
Share