Stravinsky a BarcelonaTemps de lectura: 4'

En aquesta pàgina vull compartir les experiències de la vida de músic, d’investigador i de divulgador. Els temes quasi sempre estan inspirats en preguntes que m’han fet o qüestions que susciten la curiositat del públic. En aquesta ocasió, vull deixar escrita una història no explicada.

El dissabte passat vaig fer la xerrada prèvia al concert de l’OBC a l’Auditori de Barcelona. Crec que cada vegada m’agrada més el format, segurament perquè t’obliga a fer un exercici de concreció molt gran i diria que en cada prèvia que faig sóc més exigent amb què dic i, sobretot, amb com ho dic. Perquè (ja sabeu) són només trenta minuts.

La prèvia era pel concert titulat ‘Kent Nagano dirigeix La Consagració de la Primavera‘. A més de l’obra de Stravinsky (evidentment), l’orquestra dirigida pel famós director nord-americà interpretava Jeux de Debussy i el Concert per a piano núm. 5 ‘L’egipci’ de Saint-Saëns, amb Jean-Yves Thibaudet, com a solista. Un vertader espectacle, més enllà dels botons de la camisa del pianista o de l’entrada (suposadament rockera) de l’instrument a l’escenari. En fi

Tornant al que deia, les tres obres tenen al darrere tres meravelloses històries (i molt ben documentades), tot i que el pes historiogràfic (i també el de la fantasia humana) al voltant de l’escàndol de l’estrena de Stravinsky contenia un alt risc d’eclipsar la resta.

Si voleu saber què vaig explicar, m’ho haureu de preguntar perquè aquest article està dedicat a una de les històries que vaig descartar finalment. Tot i el seu interès (i que estava dins del meu pla inicial), m’agrada improvisar el meu discurs: sempre tinc un guió i uns exemples de màxims, que va prenent forma amb el que vaig dient i amb el que vaig percebent del públic. Així que el dissabte, aquesta part de la xerrada va quedar guardada. Fins ara!

Stravinsky va fer 'sis visites i dotze concerts' a Barcelona. Però els moments que més m'agraden són els de la reacció del públic i, sobretot, la d'alguns dels músics.Clica per tuitar

Centrat en explicar com el món no ha canviat gaire en relació al període entre la mort de Wagner i la fi de la Primera Guerra Mundial, se’m va quedar al tinter parlar de la presència a Barcelona del compositor de La Consagració.

Stravinsky va fer “sis visites i dotze concerts“, parafrasejant Oriol Martorell. Però els moments que més m’agraden són els de la reacció del públic i, sobretot, la d’alguns dels músics. Així ho explica Enric Casals, germà de Pau i concertino de l’Orquestra Pau Casals, que va interpretar les obres del compositor rus a la capital catalana:

“L’any 1924, al Sindicat Musical de Catalunya hi havia més de sis-cents socis, però només n’hi havia tres a qui se’ls digués ‘senyors’. El senyor Vila, primer flauta de l’Orquestra Pau Casals, el senyor Valls, contrabaixista primer, també de la nostra orquestra, i el senyor Llubes, que fa molts anys havia tocat al Teatre del Liceu.
Aquest preàmbul és perquè el protagonista fou un d’aquests senyors: el senyor Vila.
En diferents ocasions, l’Orquestra Pau Casals havia fet les seves sèries de concerts al Gran Teatre del Liceu, i dues d’aquestes, el director era Igor Strawinski, que dirigia programes sencers de les seves obres.
Avui dia els públics estan acostumats a tot, i els músics encara més, però els anys vint, que les obres de Strawinski motivaven el trencament de les butaques de les sales on es tocaven, el senyor Vila, en un assaig, no pogué dominar la seva indignació pel que es veia obligat a tocar i, posant amb tota la calma la flauta en el seu estoig, s’aixecà, i sense dir paraula se n’anà.
Entre els assistents a l’assaig, assegut en una butaca, hi havia el president de l’Orquestra Pau Casals, el senyor Carles Vidal-Quadras, persona de la més gran distinció. El fet de la deserció del senyor Vila l’impressionà tant, que en arribar la pausa al mig de l’assaig, va córrer a trobar Strawinski, que encara era davant el seu faristol de direcció.
El senyor Vidal-Quadras tenia de natural el cutis vermellós, però en aquell moment el vaig veure per primera vegada pàl·lid. No sabia com començar per disculpar l’acció del senyor Vila. Per fi, mig quequejant, li va demanar disculpes, al·legant que el senyor Vila tenia ja una certa edat. Però Strawinski no el deixà acabar. Amb bon humor li digué: ‘Jo estic acostumat que em deixin orquestres senceres; així que per una sola flauta no em ve pas d’aquí.’
El senyor Vidal-Quadras va tornar-se’n mig rient de si mateix, que havia patit tant per disculpar una sola flauta.”

[Enric Casals, Pau Casals. Dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts, p. 220]

Tot i que Enric Casals comença parlant de l’any 1924, Oriol Martorell associa aquest episodi a l’estrena a Barcelona de l’Octet de Stravinsky, que es va donar l’any següent, el 2 d’abril de 1925.

BONUS TRACK | “Garreta! Més Garreta!” és el que se suposa que va exclamar Stravinsky quan els seus amfitrions a Barcelona el van portar a veure i escoltar sardanes. Va demanar que li enviaren a París partitures per a estudiar-les i va prometre escriure’n una. Sembla que encara estem esperant (o no)…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Shares
Share
Tweet
Share