El clarinet de Sant Josep OriolTemps de lectura: 3'

De sobte, una música que dormia als arxius sona i descobreixes la immensa història que s’amaga al darrere. O era al revés?

La setmana passada ha sigut molt intensa i m’ha portat a parlar de Stravinsky per a la xerrada prèvia d’un concert d’antiga i a comentar melodies medievals per a una estrena amb la Banda Municipal de Barcelona. Sí, com està escrit. Vols saber quan és la següent? Mira atentament l’agenda!

Així que els últims dies he tingut poc temps per a escriure. Però no podia deixar escapar aquesta oportunitat per a parlar de la Barcelona de finals del segle XVIII arran del concert que oferiran els alumnes del Departament de Música Antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Fa ja uns anys que vaig passar per aquesta escola i allà, junt al bon amic i clarinetista Oriol Garcia, vam investigar amb detall el context, els músics i, sobretot, un instrument que sonarà de manera destacada en aquest programa.

Anem per parts: el concert és l’estrena en temps moderns d’un oratori anomenat El regreso a Barcelona su patria del Dr. Joseph Oriol, de Carles Baguer. I l’instrument protagonista d’aquest article no és la trompa, sorprenentment (tot i que ja podies haver-ho endevinat al veure el títol… què, l’has tornat a mirar?). Sí, és el clarinet.

Amb l’Oriol (el clarinetista, no el sant), vam investigar com era l’ofici de músic a la Barcelona de la dècada de 1790. Vam trobar que hi havia dos fenòmens que ens interessaven especialment: les acadèmies (concerts semipúblics que eren molt comuns a tota la ciutat, entre les diferents classes socials) i la construcció d’instruments de vent fusta.

Com a testimoni de tot plegat, vam trobar per una banda el Calaix de sastre del Baró de Maldà, un dietari que repassa el dia a dia de la ciutat, incloent de manera destacada la música. I per una altra, vam seguir la pista d’una família de músics que també eren constructors, els Xuriach.

Mentre que els Xuriach fabricaven a Barcelona clarinets (de cinc claus) que res tenien a envejar als models del vell continent, el Baró de Maldà maleïa el so estrident i ensordidor d’aquest instrument (i a la vegada contractava uns sonadors de clarinets per a tocar a la porta del seu palau el dia de les bodes dels seus fills, per a anunciar l’esdeveniment a ple decibel).

La presència del clarinet a Barcelona era un signe de la modernitat de la ciutat en el camp musical, com ho era també la programació del teatre d’òpera, el Teatre de la Santa Creu, o l’actuació de nombrosos solistes provinents d’Itàlia o França, de pas cap a les corts de Madrid i Lisboa (com els germans Petrides, trompistes bohemis, ja us en parlaré!).

La presència del clarinet a Barcelona és un signe de la modernitat de la ciutat en el camp musical, com ho era també la programació del Teatre de la Santa Creu o l'actuació de solistes 'de pas'.Clica per tuitar

Però aquesta situació de centre musical s’enfortia encara més amb l’actuació d’alguns compositors locals, que estaven ben al dia de la manera de compondre música a l’òpera. Els més destacats: el mestre de capella de la Catedral de Barcelona, Francesc Queralt; l’organista, Carlets Baguer (com l’anomenava el Baró de Maldà); o un jovenet guitarrista, Ferran Sor, que acabaria triomfant a tota Europa.

Aquest dijous sonarà l’oratori de Baguer, a la Parròquia del Pi. Aquest oratori segueix l’estela compositiva de Queralt (que en va fer molts!) però va una mica més enllà, més a prop encara de la moda operística a dins de l’església (una cosa que menyspreava i a la vegada atreia al Baró). A dins, trobareu una raresa digna d’admirar: hi ha una ària amb clarinet obligat. Una polacca! A l’església!!

L’espera es fa llarga, fins a demà. Si no heu escoltat mai Baguer (“el Haydn català”), proveu de sentir una de les seues simfonies, la número 2:

BONUS TRACK | El concert del Conjunt d’Antiga de l’ESMUC és el dijous 24 de gener de 2019 a les 20.00h a Santa Maria del Pi (Barcelona). Dirigeix Edmon Colomer. I si voleu llegir molt més, busqueu més informació al Museu de la Música (perquè no ens van publicar mai en línia…)!

2 thoughts on “El clarinet de Sant Josep OriolTemps de lectura: 3'

    1. Benvolgut Tolo,
      El nostre treball només està disponible en paper. Vam donar una còpia al Museu de la Música i també trobaràs un exemplar a la UAB i un altre a l’ESMUC.
      Ara, com que conec bé els autors, segur que podràs llegir-lo sencer ben aviat.
      Salutacions des del llit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Shares
Share
Tweet
Share