Un regal d’aniversari de Richard StraussTemps de lectura: 3'

El 1882 Franz Strauss estava a punt de fer 60 anys. El seu fill, Richard, va voler regalar-li un concert per a trompa. La cosa no va anar bé: primer, el fill no el va acabar a temps i, després, el pare el va rebutjar.

Amb 18 anyets, Richard Strauss tenia clares almenys dues coses en el món de la música: com funcionava la trompa i cap a on s’havia estat dirigint la música dels compositors d’avantguarda en els últims temps. Entre aquests autors, el més destacat era un altre Richard, Richard Wagner, que moriria l’any següent.

El per què del coneixement de la trompa per part de Strauss era un assumpte domèstic: el seu pare era trompista. Això vol dir que des d’abans de nàixer, Richard havia sentit tot tipus d’exercicis, estudis i concerts, practicats a diari, treballats i també escrits pel seu pare.

I ara, trompistes, a què tots els grans solos de Strauss us recorden algun exercici d’escalfament o de flexibilitat? Feu memòria, feu.

Bé, doncs abans de regalar-nos tota aquella música ingent dels poemes simfònics, abans d’escriure la “Mondscheinmusik“, abans del Segon concert per a trompa (evidentment!), va escriure el Primer. Com dèiem, no el va acabar a temps per a l’aniversari del pare, ja que el va finalitzar el 1883. Va haver d’esperar a fer 61…

Amb 18 anyets, Richard Strauss tenia clares almenys dues coses: com funcionava la trompa i cap a on s’havia estat dirigint la música dels compositors d’avantguarda. I d’entre ells, el més destacat era un altre Richard, Wagner, que moriria l’any següent.Clica per tuitar

Desconeixem els motius del retard, però podrien estar relacionats amb la posterior resposta de Franz. Ja que probablement el fill ja intuïa que aquell principi de melodia infinita (sobretot en el segon moviment) i les primeres audàcies harmòniques que es permetia a l’obra, sota l’influx wagnerià, no serien del gust del seu pare.

Perquè Franz Strauss no només coneixia molt bé la música de Wagner. L’havia tractat personalment. De fet, havia estrenat moltes de seues òperes (!), des del seu lloc de solista de trompa de l’Òpera de l’Estat de Baviera. Li era tan familiar la música de Richard Wagner com abominava d’ella. Franz tenia Mozart com a model i era completament contrari a l’estil del compositor “del que vindrà”.

Ah, i el sentiment sembla que era mutu. Wagner deia que “Strauss és un tipus detestable però quan bufa la trompa un no pot odiar-lo”. O almenys això diu Franz Trenner al seu article sobre Franz Strauss (The Horn Call 2, núm. 2).

Doncs al final, Strauss fill va dedicar el seu Concert a un altre trompista, Oscar Franz, que va ser qui finalment el va estrenar….

Pel camí, el coneixement de l’instrument per part de Richard Strauss va transmetre una nova manera d’escriure música que va donar pas al nou segle. Un bon exemple d’aquesta transformació (més enllà del Don Joan, Una vida d’heroi, l’Alpina, Till Eulenspiegel,…) és el Tractat d’instrumentació de Berlioz comentat per Strauss. En l’apartat dedicat a la trompa, Strauss posa una nota al peu, just al títol: “La majoria de les afirmacions de Berlioz en aquest capítol estan desactualitzades.”

Bé, com sona aquest Strauss primerenc, traient el cap wagnerià i explorant les possibilitats de la trompa (o fent força cap a unes de noves)? Doncs més o menys així:

BONUS TRACK | L’obra que sí que va arribar a temps d’acabar va ser l’Andante que va escriure per a les noces de plata dels pares (un poc més tard, l’any 1888) i que es va publicar pòstumament. Escolteu aquesta (encara) raresa: una versió amb instruments d’època.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 Shares
Share
Tweet
Share