La trompa vienesaTemps de lectura: 4'

Perquè en l’últim article vaig citar Karl Böhm, que deia que la Filharmònica de Viena toca amb instruments “antiquats”, i això mereix una explicació.

El que va dir exactament Böhm és que “els trompistes m’ho han explicat centenars de vegades, però, fins i tot ara que sóc tan vell, continue sense entendre-ho! Però desafinen, desafinen, de vegades més, de vegades menys. A Viena desafinen més que en qualsevol altre lloc, ja que tenen aquesta idea tan absurda que han de tocar amb la trompa en fa, que certament té un so exquisit (especialment en el registre mig) però justament per això tenen la tendència a desafinar més fàcilment.”

Comencem, doncs, l’explicació de què són aquestes trompes vieneses:

En el llarg camí de la trompa com a instrument de música, el moment en el qual s’inventen els pistons és una fita molt important. Tots els autors ho situen cap al 1815, tot i que el procés per a implantar-ho en els diferent instruments de metall (el trombó i la trompeta, en primer lloc) va ser llarg, així com l’acceptació i el seu ús per part dels músics tampoc va resultar una cosa immediata.

Ah, i parlem de pistons perquè va ser el primer sistema, però de pistons hi ha de diferents tipus: stoelzel, périnet, vienesos,… entre d’altres. I atenció perquè actualment el que tenen la majoria de trompes són cilindres, que és una altra cosa diferent. Resumint, i generalitzant molt (perquè també pots trobar-te el contrari, ja he dit que estic generalitzant): el que tenen les trompetes continuen sent pistons però el que tenen les trompes són cilindres.

Sí, la Filharmònica de Viena és com l'Athletic de Bilbao: fidel als seus principis. No fitxa instruments 'estrangers'...Clica per tuitar

Feta aquesta introducció, ja t’hauràs adonat que hi ha un tipus de pistons que s’anomenen vienesos. I no t’haurà resultat complicat relacionar el tema d’aquest article (la trompa vienesa) amb aquest tipus concret de tecnologia. Doncs sí, a Viena es va popularitzar l’ús de les trompes amb aquest mecanisme, a més de conservar les trompes en fa, com apuntava Böhm.

Val, faig un parèntesi intentant no ficar-me en un embolic: en la pràctica “moderna” actual, els trompistes sempre pensem/llegim en fa, tant és si l’instrument és en fa o l’haguem canviat per un altre en un altre to. Vull dir que al parlar de trompes en fa fem referència a un instrument d’aproximadament 3,40 metres de longitud de tub.

Com? Que no esteu en fa? Doncs històricament s’ha investigat com fer-nos la vida una mica més fàcil als trompistes, utilitzant tubs més curts. Continuant sense voler embolicar-me massa: un tub a l’octava, és a dir la meitat de llarg, fa (casi) les mateixes notes; però és més segur perquè els mateixos sons estan més separats entre sí a dins de la sèrie harmònica. O, sense anar tant lluny, un tub a la quarta més aguda també facilita les coses. En tots dos casos, però, el timbre de l’instrument (el color del so) es ressent: perd cos perquè perd els harmònics més greus. Vaja, que la trompa ja no sona tant a trompa com abans…

Has dit a la quarta… de fa? Fa-sol-la… si bemoll! Ara enteneu, trompistes, per què tenim trompes dobles? Si encara no, no passa res. És normal. Comenteu-m’ho i faig una ampliació detallada del tema.

Tornem: a Viena han mantingut les trompes en fa i el sistema de pistons vienesos. La combinació no és fàcil: un tub molt llarg més un mecanisme que no és el més ràpid ni el més flexible. Però allà que es van quedar, fins i tot utilitzen encara el sistema de tons intercanviables (tot i que no canvien gaire).

Ah, no només passa amb les trompes. També en el cas d’altres instruments han conservat models que en la majoria d’orquestres del món s’han substituït per altres més moderns: trompetes de cilindres (sí, el que havia dit abans que no era així) o el cas de les fustes, amb sistemes de claus diferents als més comuns a la resta del món.

Sí, la Filharmònica de Viena és com l’Athletic de Bilbao: fidel als seus principis. No fitxa instruments “estrangers”… I ja que venim del concert de Cap d’Any, allà va una mostra de la trompa vienesa en tot el seu esplendor, en una raresa que va introduir Daniel Barenboim el 2014, la “Mondscheinmusik” de l’òpera Capriccio de Richard Strauss (estrenada només un mes abans que el seu segon Concert per a trompa):

Per cert, el solista és Josef Reif, a qui pocs dies abans d’aquell concert li van robar la trompa. Immediatament va aparèixer a la premsa: “L’instrument de Reif és una trompa vienesa, un instrument especial que només es toca a Viena, principalment pels membres de la Filharmònica de Viena. No hi ha mercat per a aquesta trompa fora d’Àustria.” Pobre lladre…

 

BONUS TRACK | Hi ha un grup anomenat Vienna Horns que van publicar un disc impressionant anomenat Director’s cut. Podeu veure un tastet amb el “Back to the future“, un títol més que adient per a aquest instrument vingut del passat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

40 Shares
Share
Tweet
Share