De nou, un nou Concert de Cap d’AnyTemps de lectura: 2'

Per a molts, és EL concert que veuen a l’any. Per a altres, és senzillament el primer concert de l’any. I per a uns altres és un espectacle odiós, a evitar. Però alguna cosa té el Concert de Cap d’Any que fa somriure al mateix Muti.

Perquè és igual si ets melòman, professional de la música o algú que pensa que Beethoven és un santbernat de pel·lícula, a la tele cada primer de gener hi ha el concert de la Filharmònica de Viena. Pots dir-li tradició, com els salts d’esquí (que no estic segur de si els han tornat a televisar) o la ressaca, depenent dels hàbits celebratius de cadascú…

I ja poden innovar [sic], llançant pilotes fora, incloent novetats (!) en el programa o deixant de dirigir els músics (fins i tot, deixant de dirigir el públic en els seus habitualíssims aplaudiments en el bis número mil, la Marxa Radetzky):

Ai, la Filharmònica de Viena. Aquest nom ja és sinònim de tradició ancestral: aquells instruments “antiquats” en paraules del mestre Böhm, aquell llistat enorme de grans directors que s’han posat al capdavant al llarg de la història en general i en el Concert de Cap d’Any en particular.

Ah, i aquell curt llistat de dones que han tocat a l’orquestra (tret d’alguna arpista, clar. Compteu-les demà!) i l’inexistent número de directores (!).

Perquè és igual si ets melòman, professional de la música o algú que pensa que Beethoven és un santbernat de pel·lícula, a la tele cada primer de gener hi ha el concert de la Filharmònica de Viena.Clica per tuitar

En fi, ja que acabem l’any i comencem el nou, fem-ho amb un altre aire. Perquè existeixen alternatives. No, no estic parlant de la música en directe de l’orquestra, ni dels ballarins de valsos, ni de les coreografies dels cavalls espanyols de pura raça.

Faig referència, per exemple, a aquelles musiquetes una mica més modernes que, casi demanant disculpes als bustos dels Strauss, fan els músics en format cambrístic i en un tractament audiovisual entre el videoclip i la teletienda d’Àustria com a destinació turística.

O, millor encara, mireu la festassa que va organitzar un dels grans directors que també ha dirigit el Concert de Cap d’Any a Viena. De fet, quan ho va fer es va convertir en el més jove en fer-ho: Gustavo Dudamel. Però aquest sarau no va ser al vell continent.

El 2007, a Caracas (Veneçuela), Dudamel va dirigir la Jove Orquestra Simón Bolívar en un Concert de Cap d’Any que diu que un altre món és possible. Podeu gaudir-lo o esgarrifar-vos:

Sí, al gener és estiu en aquell hemisferi. I sí, és Veneçuela. I sí, aquests joves músics són fills del Sistema (ja en parlarem d’ell), com també ho és el mateix Dudamel. Deixem-nos entrar amb aquesta energia brutal en el nou any i si pot ser homenatjant de nou a Leonard Bernstein, encara més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Shares
Share
Tweet
Share