Directors en acció (4): Alondra de la ParraTemps de lectura: 3'

No només de directors viu la música, també hi ha directores! Un nou article de la sèrie ‘Directors en acció‘, on presentem Alondra de la Parra.

El món de la direcció d’orquestra és (com el món en genèric) un planeta ple de noms d’home. Des de fa un temps, però, les dones també han aparegut en el panorama amb la batuta amb la mà i trepitjant fort. O, com en aquest cas, molt fort.

Perquè Alondra de la Parra no és la primera dona directora, però la seua disciplina i, sobretot, la seua energia l’han fet pionera d’un bon grapat de coses. I el seu currículum, com el d’altres companyes, està marcat per ser “la primera dona en”.

Tot i que nascuda i formada (en part) als EUA, de la Parra és mexicana. Amb 24 anyets va formar l’Orquestra Filharmònica de les Amèriques a Nova York, per donar a conèixer el repertori i els joves compositors llatinoamericans. Des del 2017 és directora de l’Orquestra de Queensland, a Austràlia. Aquest és el seu primer gran càrrec, amb menys de 40 anys i sent la primera dona que ho aconsegueix en aquell continent.

Si bé ha actuat amb nombroses orquestres i ha tingut un enorme ressò mediàtic, fins a Queensland no havia ocupat la direcció principal de cap gran orquestra (tret de la que ella mateixa va fundar). Ha debutat, però, a orquestres importants sobretot a Europa i a Amèrica, i ha aparegut a nombrosos festivals de renom com el de Verbier, el Beethovenfest (a Bonn) o el seu propi, amb la seua orquestra.

A més, la seua especialització en el repertori sud-americà i un estil inconfusible l’han convertit en una icona que ha atret l’atenció de marques com Mercedes-Benz i Turisme de Mèxic.

Kurt Masur, el seu mestre i mentor li va dir 'si vols l'estima de la gent, no et dediques a la direcció d'orquestra'. Alondra de la Parra, en contra d'aquest consell, es va dedicar i va fonamentar el seu lideratge al pòdium des de la confiança en els músics.Clica per tuitar

De la Parra aborda la qüestió de gènere en la direcció d’un mode molt natural, evocant els seus records d’infantesa: “Mai he tingut un model a seguir, perquè de petita mai vaig veure una dona com a directora d’orquestra. Només veia directors homes. Teníem discos de von Karajan, Bernstein, Kleiber, Celibidache,… Però, què tenien a veure aquests homes ja grans i amb canes amb una nena mexicana de 12 anys?”

Però el que més destacaria del seu estil de direcció no és ser dona. És el seu enfocament de la música i del lideratge. Ella mateixa parla de la por com a fonament de la direcció d’orquestra durant molts i molts anys, però ella té una altra visió.

Kurt Masur, el seu mestre i mentor li va dir “si vols l’estima de la gent, no et dediques a la direcció d’orquestra”. Ella, en contra d’aquest consell, es va dedicar i va decidir fonamentar el seu lideratge al pòdium des de la confiança en i cap als músics.

Com és això de cert? Es pot escoltar? Jutgeu vosaltres mateixos.

Aquest és un fragment d’un assaig. Alondra de la Parra dirigeix el Danzón núm. 2 del mexicà Arturo Márquez amb l’Orquestra de París. No es veu la reacció dels músics (podeu veure’ls una mica més en el primer exemple del ‘Bonus Track’) però l’energia d’ella és autènticament desbordant:

 

BONUS TRACK | Això només era un assaig. Per a veure-la una mica més en acció, podeu escoltar Milhaud (fixeu-vos, alguns músics somriuen!) o, en un registre totalment diferent, Beethoven.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Shares
Share
Tweet
Share