Des d’aquell dia, les trompes estan a l’orquestraTemps de lectura: 3'

Al principi, les trompes eren un efecte especial als teatres d’òpera, una espècie d’element propi de l’aire lliure totalment fora de context. A poc a poc, els trompistes es van civilitzar i es van incorporar com uns músics més de l’orquestra.

Després d’uns dies allunyat de les pantalles, tornem amb un article sobre la trompa. Han sigut un parell de setmanes plenes de viatges i concerts, amb fins a tres instruments diferents. Entre assaig i assaig, tothom ens preguntava als trompistes com érem capaços de tocar tan… poc.

Així que per si algú m’ho torna a preguntar, en aquest dia de Santa Cecília (patrona dels músics) allà va una introducció de com les trompes van arribar a l’orquestra, per la gràcia del bosc.

Comencem pel principi. L’origen de la trompa és (en diferents formes, materials i regions) el d’un instrument de senyals. A través de tocs i melodies fets amb corns marins, banyes d’animals o tubs de fusta o metall, es comunicaven missatges a grans distàncies.

Sense ser instruments de música, els compositors es van fixar en les trompes de caça per a il·lustrar pintoresques escenes en les òperes del segle XVII. Entre els temes mitològics i sobre reis i emperadors, sempre hi havia lloc per a incloure una cacera...Clica per tuitar

Hi ha exemples molt diversos, a qualsevol cultura, amb finalitats diferents: des d’anuncis bèl·lics fins a l’arribada del correu (us heu adonat de com és el logotip dels serveis postals de qualsevol lloc del món?), des de celebracions festives fins a senyals d’alarma per inundacions,…

De totes aquestes varietats, una de les formes i usos més populars va ser la trompa de caça, utilitzada per a informar i orientar als participants dels diferents moments de la cacera. L’instrument va arribar a Bohèmia des de França gràcies als trompistes que el comte von Sporck va portar en els seus viatges per Europa*.

Aquesta espècie d’Adam i Eva de la trompa es van reproduir i van popularitzar aquest ús cinegètic. Però aquests sonadors NO eren músics, perquè el que feien NO era música. De fet, a França encara en l’actualitat diferencien aquest instrument utilitzat al bosc, la trompe de chasse, de l’instrument musical, le cor. Tenen noms diferents, perquè són objectes diferents!

Així que, sense ser instruments de música, els compositors es van fixar en les trompes de caça per a il·lustrar pintoresques escenes en les òperes del segle XVII. Entre els temes mitològics i sobre reis i emperadors, sempre hi havia lloc per a incloure una cacera (o una entrada reial, però això ja és més feina dels trompetistes, amb una història paral·lela). I les trompes apareixien en escena o bé tocaven des del fossat, ensordint els músics (de veritat).

A poc a poc, com dèiem, es van anar civilitzant: instruments en diferents tonalitats per poder variar el seu color o amb possibilitat d’afinar-los, l’ús de sordines o de la mà a dins de la campana per a amortir el so,… això va canviar la manera de construir l’instrument i també les tècniques per a tocar-lo.

Finalment, les trompes arriben al segle XVIII com un instrument més de l’orquestra, tot i que no havien perdut l’essència de la caça i de l’aire lliure. Hi ha nombrosos exemples de música barroca, de cantates amb caçadors (o fins i tot amb pescadors!), de música per a camp obert i també d’àries d’òpera.

Un dels exemples més famosos és el “Va tacito” de Giulio Cesare in Egitto de Haendel. El compositor escriu una ària per a Cèsar que parla de l’astut caçador que espera atrapar la presa amb els seus ardits. L’acompanya un espectacular obligatto de trompa que dialoga amb el solista i l’orquestra, exhibint les seues dots venatòries:

 

BONUS TRACK | Com a exemple de com l’ADN de la caça va quedar en l’instrument, només s’ha de seguir la literatura posterior de la trompa, a través dels seus concerts. És igual si escolteu Mozart, Strauss o Ligeti.

* EDITAT 4/05/19: Moltes gràcies a la Maria, que s’ha adonat que a aquesta frase li faltava un tros i deia exactament el contrari al que havia de dir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

0 Shares
Share
Tweet
Share