“Qui és aquest Beethoven?”Temps de lectura: 3'

La Sonata op. 17 de Beethoven és una obra imprescindible en el repertori dels trompistes. Tanmateix, va ser una peça de circumstància, escrita per un (casi) desconegut Beethoven.

L’any 1799, el trompista bohemi Giovanni Punto decidia deixar França, on havia estat vivint des de feia quasi 25 anys. En realitat, aquest nom era la italianització del seu nom vertader: Jan Václav (o Johann Wenzel, en alemany) Stich. En el camí de tornada a Praga, va passar per Munic, per Viena i per Pest.

La llegenda explica que, de jove, va escapar del noble al que servia, el comte Joseph Johann von Thun, perquè volia viatjar pel món i provar sort per tota Europa, com tants altres instrumentistes bohemis de l’època. Ah, i que el seu senyor va enviar uns matons a buscar-lo amb l’ordre de trencar-li les dents del davant (ja que així no podria tornar a tocar!).

Certament, no el van trobar i va triomfar com a solista d’un instrument que començava a despuntar gràcies a la tècnica de la mà a dins de la campana, que permetia fer notes més enllà de la sèrie harmònica.

El va escoltar Charles Burney, que el va reconèixer com el “famós trompista bohemi, d’un gust i una sorprenent execució molt aplaudits darrerament a Londres”. Tot i que no li va acabar de convèncer això dels tapats…

I a París va coincidir amb Mozart, que va escriure al seu pare dient-li que Punto “toca magníficament”. Gens malament per a un trompista…

A principis del segle XX, Henri Kling va escriure un extens article sobre ell a Le Mercure Musical. No coneixeu a Kling? Jo el vaig conèixer a través de la fotocòpia de la fotocòpia de la fotocòpia amb la qual vaig començar a estudiar els concerts de Mozart. [Espere, trompistes, que revisant la vostra còpia (a aquestes alçades del segle XXI) no el trobeu ja. Si és que sí, un dia parlem de l’urtext.]

Bé, doncs a mitjans d’abril de 1800, Punto estava al Burgtheater de Viena, celebrant un dels seus habituals concerts, acompanyat d’un pianista anomenat Ludwig van Beethoven. Feia un parell de setmanes que Beethoven havia estrenat la Primera simfonia, mig incompresa, mig ignorada a Viena.

Per a l’ocasió de tocar amb el famós Punto, Beethoven li va escriure una sonata per a piano i trompa. La (ara també) famosa 'Sonata' op. 17. La llegenda diu que Beethoven va improvisar la part de piano.Clica per tuitar

Per a l’ocasió de tocar amb el famós Punto, el pianista li va escriure una sonata per a piano i trompa: la (ara també) famosa Sonata op. 17. La llegenda diu que Beethoven va improvisar la seua part, per a la indignació màxima de Kling.

Al mes següent, els dos músics es van presentar a Pest on (segons la llegenda, perquè encara no he pogut trobar la font original) un crític local va escriure: “Qui és aquest Beethoven? No ens sona aquest nom. Per suposat, Punto és ben conegut.Ai, com canvien els temps

Aquesta és una versió històrica però amb instruments moderns. Es tracta del Giovanni Punto de principis del segle XX, el britànic Dennis Brain:

Si voleu escoltar-la en una versió en directe amb instruments d’època, no us perdeu la interpretació de Claude Maury.

Pel que fa a la partitura, l’any següent a l’estrena, Beethoven la va publicar dedicant-la a la Baronessa de Braun. Prèviament, li havia dedicat les dues Sonates per a piano op. 14. Sembla que el Baró tenia gran influència sobre la programació dels teatres de Viena i que aquests detalls de Beethoven van afavorir el concert a benefici on va presentar la Primera simfonia… [Trompistes, si esteu pensant en comprar la Sonata, aquesta és la recomanació.]

 

BONUS TRACK | Pau Casals va enregistrar també la seua versió de la sonata amb el violoncel, junt a un dels seus acompanyants habituals (i bon amic) Horszowski.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 Shares
Share
Tweet
Share