Britten a BarcelonaTemps de lectura: 3'

Quan va visitar Barcelona, Benjamin Britten no era encara un compositor de fama mundial. De l’estada, es va endur molt més del que havia portat amb ell.

A la primavera de 1936, Britten era un jovenet que no havia fet els 23 anys. Aquells dies, per la seua part, Barcelona acollia dos grans esdeveniments musicals d’importància planetària: el III Congrés Internacional de Musicologia i el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània.

Mentre la Guerra Civil acabava amb un dels moments de màxim esplendor de la música a Barcelona, Britten escrivia el seu 'Concert per a violí', amb el gust d'una Espanya perduda en mans del feixisme.Clica per tuitar

Nombrosos compositors i musicòlegs de tot el món es van reunir durant una setmana a una ciutat que des de mitjans de la dècada de 1920 havia esdevingut un centre musical europeu de primer ordre. Un dels principals responsables havia estat Pau Casals. Sobretot amb la tasca que havia portat a terme al capdavant de l’orquestra que ell mateix havia fundat i que portava el seu nom, l’Orquestra Pau Casals.

Entre els il·lustres visitants, en persona o a través de les audicions de les seues obres, es trobava el més destacat del panorama de la música més actual. I com a fet destacadíssim, l’estrena del Concert per a violí ‘A la memòria d’un àngel’ d’Alban Berg.

Per a la cita, Britten portava sota el braç la Suite op. 6 per a violí i piano. Tot i que l’havia escrit entre 1934 i 1935, l’estrenava a Barcelona. Ho va fer el mateix compositor al piano i Antoni Brosa al violí.

La presència d’aquest violinista nascut a La Canonja (Tarragona) no era una quota per la celebració del Festival a Catalunya. En realitat, Brosa feia anys que s’havia establert al Regne Unit i era un dels solistes més sol·licitats pels compositors vius (els morts, doncs ja se sap…).

Per altra banda, durant l’estada a la capital catalana, Britten no es va limitar a presentar aquesta obra: també va fer turisme! Sabem que va visitar Montjuïc i que va veure i escoltar danses i músiques tradicionals.

Inspirat per aquesta vivència, al tornar a casa va escriure Mont Juic, suite of Catalan dances for orchestra. Ho va fer junt a Lennox Berkeley, que havia compartit l’experiència catalana.

L’obra la van signar com a op. 12 i op. 9 respectivament. Si bé cadascun va ocupar-se de dos moviments, no van fer públic qui havia fet què. Ara ho sabem. Britten va fer els dos últims, entre els quals aquest “Lamento” (de ben segur que us sonarà el tema):

Però l’impacte del país en el compositor britànic no va acabar allà, com tampoc ho va fer l’amistat i les col·laboracions amb Brosa.

Mentre la Guerra Civil acabava amb un dels moments de màxim esplendor de la música a Barcelona i començava a esborrar-lo de la memòria de les futures generacions, Britten escrivia el seu Concert per a violí, que va estrenar Antoni Brosa al Carnegie Hall de Nova York, amb el gust d’una Espanya perduda en mans del feixisme.

Es tracta d’un concert amb records i homenatges a diverses composicions per a violí de Beethoven, de Bach i del mateix Berg! Ah, i costa una mica aplaudir al final del concert…

 

BONUS TRACK | A Pere Andreu Jariod, realitzador d’El Taller del Lutier li agradarà saber (si és que no ho sap ja) que el violí de Brosa era un Stradivari anomenat ‘Vesuvi’, que ha passat després per les mans d’altres violinistes i que es pot veure i sentir en aquest vídeo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

25 Shares
Share
Tweet
Share