Directors en acció (2): Masato UsukiTemps de lectura: 3'

Diuen que l’inici de la Cinquena de Beethoven és de les entrades més difícils per als directors. Aquesta versió n’és la prova… per a l’orquestra!

Per les reaccions als articles anteriors, veig que us va la marxa. Així que per a aquesta segona entrega de la sèrie ‘Directors en acció‘, he decidit presentar-vos al gran Masato Usuki.

No, no és el clon japonès de Karajan, tot i que hi ha certes semblances. De fet, el seu tupè seria totalment digne de l’Emperador (un dels malnoms del director alemany). Encara més! Podria tractar-se d’un fill il·legítim seu, d’alguna gira japonesa de la Filharmònica de Berlín, o bé podria ser el germà gran del rei del rock. De monarquies va la cosa…

En fi, el mestre Usuki va ser una de les figures musicals més reconegudes del Japó, però no li va fer molt de cas a Napoleó. Aquest emperador (el francès), autor de frases cèlebres i víctima de memes diversos, va dir que “una retirada a temps és una victòria”. L’Usuki no se’l va escoltar. El 2005, el japonès tenia 71 anys i es posava al capdavant de l’orquestra Freude Philharmonie, amb la Cinquena de Beethoven als faristols.

Veureu seguidament un exemple d’allò que passa quan el director no funciona. Quan no porta a terme una de les seues tasques principals, que és donar una indicació radicalment clara i imprescindible per als músics: l’anacrusi, el gest que s’avança i assenyala el principi de la música.

En una mena de “preparats-llestos-ja”, seria el “ja”, per entendre’ns. Aquest moviment inicial explica quan començar i també com de ràpid, com de fort,… Quan la instrucció no acaba de ser entenedora, els músics han de fer un pas endavant.

Per les reaccions als articles anteriors, veig que us va la marxa. Així que per a aquesta segona entrega de la sèrie 'Directors en acció', he decidit presentar-vos a Masato Usuki.Clica per tuitar

Atenció! Que el director pot no ser transparent en les indicacions de manera deliberada (una de les especialitats de Karajan, per una altra banda). I així buscar conscientment aquest extra de connexió entre els músics: obligar-los a estar més atents, a escoltar-se molt més i a buscar amb la mirada els caps de les diferents seccions, els responsables de les diferents famílies del conjunt.

En el cas que ens ocupa, no sembla un rebuscat artifici tècnic del director per a aconseguir la suma d’esforços per part dels instrumentistes. L’orquestra ha de prendre la iniciativa com a tècnica de supervivència musical.

El gloriós youtuber que va pujar el tall que veureu a continuació va posar-li al vídeo un títol bastant definitori: “Beethoven 5th (fail)”. Bé, res més a afegir, no hay más llamadas. Gaudiu de l’entrada de karate de l’Usuki i admireu els esforços de l’orquestra per no perdre l’oremus i tocar junts (i sí, pobres trompes!).

Ah, l’escena comença amb l’entrada del director i el seu camí cap al pòdium. El mateix Hitchcock signaria aquest preludi d’incontenible suspens:

Proveu a fer play de nou i fixeu-vos en el concertino, que es veu fugaçment a l’esquerra d’Usuki. És aquest violinista patidor el que veritablement està dirigint!

 

BONUS TRACK | Ganes de més? No és tan espectacular, però van obrir aquell concert tocant la Quarta de Beethoven. L’entrada no és complexa com la de la Cinquena, però la relació entre gest, músics i so és exactament igual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Shares
Share
Tweet
Share