Schumann i la trompaTemps de lectura: 2'

El 1849 va ser un gran any en la vida compositiva de Robert Schumann. No ho va ser menys per a la literatura de la trompa.

“Durant algun temps he estat molt ocupat, ha sigut el meu any més productiu”, va afirmar Schumann en una carta al seu col·lega Ferdinand Hiller. I és que durant aquells dotze mesos va completar unes quaranta obres, de tot tipus.

D’entre elles, els trompistes gaudim de dues composicions clau en el nostre repertori: l’Adagio i allegro op. 70 per a trompa i piano i la Peça de concert op. 86 per a quatre trompes i orquestra.

En pocs dies, l'OBC estrena la nova temporada. El concert inaugural ja serà espectacular perquè fan la 'Cinquena' de Mahler. Però encara ho serà més perquè abans tocaran la 'Peça de concert' de Schumann, amb quatre trompistes de luxe.Clica per tuitar

L’Adagio i allegro té la llegenda (repetida fins a fer-nos-ho creure) que és la primera obra per la “nova” trompa amb vàlvules. És, això sí, una primera aproximació de Schumann al nou invent, capaç de fer totes les notes.

Una música en la qual el compositor explorava les noves possibilitats de l’instrument: el cromatisme, l’ús dels dos extrems de la tessitura (el més greu i el més agut), el color de les noves tonalitats i de les modulacions practicables,…

El diàleg (de tu a tu) entre la trompa i el piano i el contrast de les dues seccions de l’obra la fan una peça senzillament revolucionària. Aquesta composició deixava enrere les antigues sonates per a piano i trompa (en aquest ordre!), com la de Beethoven.

Però l’Adagio i allegro no era més que un tastet del que vindria després. Sense dubte, les parts de trompa de les simfonies de Schumann són una bona mostra del que va anar aprenent de l’instrument i proposant als trompistes: barrejant fins i tot trompes cromàtiques i naturals! Pel mig, però, ens va regalar l’espectacular Peça de concert.

En pocs dies, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC, per als amics) estrena la nova temporada. El concert inaugural ja serà espectacular perquè fan la Cinquena de Mahler. Però encara ho serà més perquè abans tocaran la Peça de concert de Schumann, amb quatre trompistes de luxe.

Llegendes sobre aquesta obra? Clar que sí! Que si era impossible de tocar, que si el primer trompa va utilitzar una trompa natural (=sense vàlvules!), que com és que Schumann no li va dir ‘concert’ si ho és en realitat,…

A l’Auditori, veureu més trompistes que mai per metre quadrat entre el públic. I els sentireu parlar d’instruments simples i compensats, de trompes dobles i triples, discutiran sobre com el quartet de trompes ha arranjat les parts i es mostraran segurs que el primer trompa (el solista de la Filharmònica de Berlín) sobreviurà a tants mis sobreaguts durant els tres dies de concert.

No us deixeu atabalar… i gaudiu! Això sí, entre el segon i el tercer moviment no podreu aplaudir:

Ah, ben pocs trompistes comentaran la versió de Gardiner, amb instruments d’època. Escolteu-la i pregunteu-los què els hi semblen les trompes en fa, així per vacil·lar…

 

BONUS TRACK | Schumann, Cinc cançons de caça op. 137 per a quatre trompes i cor d’homes (de l’any 1849, clar), núm. 4 “Frühe”

186 Shares

2 thoughts on “Schumann i la trompaTemps de lectura: 2'

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

186 Shares
Share
Tweet
Share