Directors en acció (1): Simon Rattle vs Karl BöhmTemps de lectura: 3'

Setena de Beethoven. Trompes. Karl Böhm. 18 segons de vídeo.

Comencem una nova sèrie, anomenada ‘Directors en acció‘. És un repàs als grans (i petits) directors de tots els temps, des que es van inventar (els directors, se suposa).

Destaquem alguns dels millors moments o, com en aquest cas, potser no els millors de tots. Amb la bona voluntat d’entendre què fan aquests personatges amb un pal a la mà al davant de l’orquestra. Us heu preguntat mai què fa un director? Què provoca que els mateixos músics sonen d’una manera o d’una altra? Allà va un primer exemple: Simon Rattle vs Karl Böhm.

Ah, us faig una confessió: sóc trompista. Així que aquest primer article sobre directors ve totalment condicionat per l’experiència amb el meu instrument. És una eina difícil, amb una literatura molt àmplia i plagada de complexitats que sempre requereix d’una atenció especial per part dels directors. Què us he d’explicar, si vaig escriure una tesi doctoral sobre això!?

Us heu preguntat mai què fa un director? Què provoca que els mateixos músics sonen d'una manera o d'una altra? Allà va un primer exemple: Rattle vs BöhmClica per tuitar

Bé, doncs aquesta primera entrega sobre directors és, com dèiem, doble. És un cara a cara entre dos directors, de dues generacions ben diferents i amb una visió sobre el delicat món del trompista diametralment oposada. Jutgeu vosaltres mateixos…

A l’esquerra, un dels directors més reputats en l’actualitat, Simon Rattle (1955-). Acaba d’acomiadar-se de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i fa només uns dies va anunciar l’obertura d’una acadèmia musical gratuïta per a joves talents.

A la dreta, Karl Böhm (1894-1981), que és allò que els estudiosos anomenen un director històric. Va dirigir l’Orquestra Filharmònica de Viena i diferents teatres d’òpera alemanys durant moltíssims anys. També va ser director musical del Festival de Bayreuth (sí, el de Wagner). La sempre fiable Viquipèdia afirma rotundament que va ser “considerat universalment com un dels millors directors del món, de la seva època“.

 

Round 1. Fight!

Sobre el tema de les trompes, Rattle va dir:

“[…] no mires mai directament un trompista. Aquesta és una de les regles de veritat. Simplement no ho faces. Són especialistes [N. del T.: dobles d’acció]. Un no mira als ulls a un especialista just abans de jugar-se la vida. Això és del tot cert.
Tampoc li dius a un trompista que va tocar excel·lentment l’última vegada just abans d’un concert. Veus aquella mirada. Et miren i sempre pensen: ‘podria morir ara’. I saps que hi ha alguna altra cosa darrere dels seus ulls. De veritat. Així que els has de deixar fer el més difícil, sense molestar-los massa.

[Entrevista a la revista The Arts Desk]

 

Voleu saber què n’opinava Böhm dels trompistes? Doncs confessava que:

“[…] ara que sóc gran i més savi, he après també que les trompes sempre acaben per desafinar. Això no impedeix que m’enfade excessivament (dins d’una certa moderació) i que em siga difícil dormir després de les representacions en què això passa. Continue preguntant-me per què desafinen. Pel que sembla, estan obligats a fer-ho!
Quan era més jove, reaccionava molt malament davant de les desafinacions. Fins i tot em quedava mirant un músic que havia desafinat durant… bé, hores seria una exageració, però durant una bona estona. I què guanyava amb això? Es posava encara més nerviós i, en el següent passatge difícil, desafinava una altra vegada!”

[Helena Matheopoulos, Los grandes directores de orquesta:
entienda y disfrute de la música como nunca
]

 

Resultat? No parpellegeu, que us ho perdreu (i pugeu abans el volum):

Torneu a donar-li al play

 

I si voleu ampliar una mica més el vostre coneixement sobre Böhm, no deixeu de mirar aquest vídeo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

27 Shares
Share
Tweet
Share