Guia per a aplaudir (part 2)Temps de lectura: 2'

Quatre consells més de la ‘Guia per a aplaudir’. Perquè mai se sap quin greuge podeu patir a la sala de concerts, si no.

Després de publicar la part 1 de la ‘Guia per a aplaudir’, he rebut algunes observacions i comentaris que vull compartir amb vosaltres. Recordeu que podeu contactar amb mi a través de la pàgina o mitjançant qualsevol xarxa social (les trobareu enllaçades al peu d’aquest article o a la portada).

Les noves aportacions a la causa són:

4. “Follow the leader, leader, leader. Follow the leader, sígueme”.
El bon amic Savio, que porta tant de temps al fossat que el seu bronzejat rivalitza amb el d’Iniesta, m’explicava el seu consell d’expert en aplaudiments: “Fàcil, no sigues mai el primer en aplaudir i respira a fons abans de començar.” Res més a afegir. Magistral.

Més tard, em comentava que el problema real són els embolcalls dels caramels, però això (junt amb la tos) crec que mereix una sèrie a part.

Quatre consells més de la 'Guia per a aplaudir'. Perquè mai se sap quin greuge podeu patir a la sala de concerts, si no.Clica per tuitar

5. Actualització al consell 2: No només passa a Viena l’1 de gener.
El Quim, especialista en fagots barrocs i altres instruments antics amb noms tan divertits com ‘baixó’, ‘baixonet’ i ‘xeremia’, estava de gira amb Jordi Savall quan va compartir un vídeo d’un dels seus concerts.

Això em va recordar que haver d’aplaudir DURANT la música i ser part de l’orquestra per uns minuts pot passar més a prop del que penses. I per part d’una de les primeres autoritats musicals del país. No sigueu d’aquells que sempre es queden sols amb un copet de més. Estudieu abans: pam, pam, pam-pam, pam!

 

6. Ah, el jazz!
La companya i multinstrumentista Aradia em va advertir que no havia parlat del jazz. Ella, fan al mateix temps de Beethoven i de Charlie Parker, em diu que al jazz s’aplaudeix entremig. Mentre estan tocant! Diu que és quan algun dels músics acaba un solo. M’explica que fins i tot improvisen. Us ho podeu creure? Jo tampoc…

 

7. De vegades, pots començar a aplaudir abans del final.
Però has d’estar molt segur. MOLT. En general, sempre és millor esperar que acabe la música i deixar respirar l’últim acord. Feu-li cas al Savio, que en sap d’això (rellegiu el consell 4). Tanmateix, hi ha finals espectaculars on tothom ja crida abans de l’última nota. Però no és l’habitual. Alerta!

 

 

8. Hi ha finals en els quals NO s’aplaudeix.
A l’altre extrem trobem aquells finals en què, com a bon expert, has de saber que CAL deixar uns quants segons d’immutable silenci (quants més, millor: més espectacular).

O és que aplaudiríeu al final d’un rèquiem? Val, millor que no contesteu.

 

 

Continua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

14 Shares
Share
Tweet
Share