Òperes de Mort (1): ToscaTemps de lectura: 2'

Tothom sap que a l’òpera mor gent… I Tosca no és una excepció.

Amb aquesta publicació comencem una sèrie anomenada ‘Òperes de Mort‘. És un repàs a les grans òperes de tots els temps, però resseguint les defuncions de molts dels seus personatges.

La primera de les òperes que tractem és Tosca de Puccini. Si ja la coneixeu, estareu més que familiaritzats amb les diverses morts que es produeixen (no una, ni dos!) i, sobretot, amb el tràgic final de la protagonista. Si no coneixeu l’òpera, us acabem de fer un espòiler en tota regla… Però no patiu si no l’heu vista mai. Si no heu anat mai a l’òpera, Tosca és el títol perfecte per a iniciar-se (fins i tot quan ja saps com acaba).

Puccini la va estrenar l’any 1900. Per tant, és una obra molt jove, comparada amb la major part del repertori que es fa habitualment als teatres. A més, és molt moderna: casi com una pel·lícula, amb música que no para mai i amb melodies que dibuixen ambients i personatges (aka leitmotifs). I dura només dues hores.

Al que anem: mor fins a l’apuntador. Aquesta vegada explicarem un 2×1: la mort de la parella protagonista. Ell és Mario Cavaradossi, un pintor enamoradíssim d’ella, tal com descriu en un dels grans hits: “E lucevan le stelle“. Ella és Floria Tosca, una dona forta i decidida, amb una llibertat que els personatges femenins rarament tenen a l’òpera. I és que és cantant i ha viscut sempre per a l’art i per a l’amor, com explica a l’ària “Vissi d’arte“.

Tosca és una dona forta i decidida, amb una llibertat que els personatges femenins rarament tenen a l'òpera. I és que ella és cantant i ha viscut sempre per a l'art i per a l'amor.Clica per tuitar

Però en tota història de dos sempre acaba havent un tercer, el malvat Scarpia (que també mor…). Així que anem directes al final: les morts de Cavaradossi i de Tosca.

Cavaradossi està a punt de ser afusellat. Tosca ha acordat amb Scarpia fingir l’execució i ha aconseguit un salconduit per als dos amants. Sí, ho heu endevinat: el dolent no acompleix la seua paraula i el pintor és ajusticiat, amb bales de veritat. Ella, al veure’l caure, xiuxiueja que és un gran artista i que ha d’esperar una mica sense moure’s, fins que marxen els soldats.

A poc a poc s’apropa i tota la felicitat del moment es transforma en desesperació quan descobreix que està realment mort. Aleshores entra la policia, perseguint Tosca. Han trobat el cadàver apunyalat de Scarpia (ja us he dit que Tosca no és la típica dona dèbil de l’òpera mitjana…). Ella decideix saltar al buit mentre crida “Oh, Scarpia! [Ens veurem] al davant de Déu!” (=”ens veurem a l’infern, Scarpia!”).

Diuen que avui els guies del Castel Sant’Angelo de Roma (on succeeix l’acció) mostren als turistes el lloc exacte des d’on va saltar, tot i que Tosca no va existir realment (!). L’escriptor Alex Ross es pregunta si podria haver sobreviscut a la caiguda donades les característiques del terrat. Una mica com la qüestió de si Jack cabia en el tros de fusta de Rose

Bé, aquest és el final de Cavaradossi i de Tosca:

BONUS TRACK | El crit més esfereïdor de totes les tosques: Renata Tebaldi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Shares
Share
Tweet
Share