Un regal d’aniversari de Richard Strauss

El 1882 Franz Strauss estava a punt de fer 60 anys. El seu fill, Richard, va voler regalar-li un concert per a trompa. La cosa no va anar bé: primer, el fill no el va acabar a temps i, després, el pare el va rebutjar. Amb 18 anyets, Richard Strauss tenia clares almenys dues coses…

Llegir més

Directors en acció (5): Valery Gergiev

Quan les anècdotes esdevenen categoria, un director com Gergiev passa de ser conegut per les seues interpretacions a ser famós per la batuta amb la qual dirigeix. En aquesta nova entrega de la sèrie ‘Directors en acció‘, un escuradents n’és el protagonista. En un principi, Valery Gergiev és conegut per ser el director artístic i…

Llegir més

Òperes de mort (5): Orfeo ed Euridice

Només hi ha una cosa pitjor que morir-se a l’òpera: que la mort passe a fora d’escena i que l’ària espectacular, el gran hit, li toque a ell i no a tu. Finir sense ni cantar, vaja. Ja vam començar la sèrie ‘Òperes de Mort‘ avisant que a l’escenari dels teatres mor gent. I si…

Llegir més

La trompa vienesa

Perquè en l’últim article vaig citar Karl Böhm, que deia que la Filharmònica de Viena toca amb instruments “antiquats”, i això mereix una explicació. El que va dir exactament Böhm és que “els trompistes m’ho han explicat centenars de vegades, però, fins i tot ara que sóc tan vell, continue sense entendre-ho! Però desafinen, desafinen,…

Llegir més

De nou, un nou Concert de Cap d’Any

Per a molts, és EL concert que veuen a l’any. Per a altres, és senzillament el primer concert de l’any. I per a uns altres és un espectacle odiós, a evitar. Però alguna cosa té el Concert de Cap d’Any que fa somriure al mateix Muti. Perquè és igual si ets melòman, professional de la…

Llegir més

Música poc seriosa (1): Bach i el reguetón

Què millor que un dia com el 28 de desembre per a començar una nova sèrie: ‘Música poc seriosa‘! Una sèrie que no vol massa comentaris… Així que només us presentaré a Leo Maslíah i la seua versió de l’”Echo” de la tercera Partita francesa BWV 831 de Bach: Yo no puedo vivir si todo…

Llegir més

La tuba en el ‘Nou món’

Fa 125 anys que el compositor Antonín Dvořák ens va regalar una de les simfonies més conegudes de tots els temps. A l’orquestra que la va estrenar, la Filharmònica de Nova York, dos músics la van rebre de maneres ben diferents. Abans de començar només un aclariment: la Novena de Dvořák és la simfonia ‘des…

Llegir més

Què és un contratenor? (2)

Si en el primer article havíem començat pel final, ara no tornarem al principi… Perquè ja dedicarem més endavant un article a què és un castrat. Ara: com sonaria un? Ja vam parlar de la carrera i els esforços dels contratenors per a emular en l’actualitat la veu i els repertoris del castrat. Però la…

Llegir més

Un any sense Carles Santos

Fa un any que ens va deixar Carles Santos. Intentar definir-lo com a pianista, compositor, perfomer, director teatral, de cinema o d’orquestra, actor, artista plàstic… és bastant inútil. Podríem dir allò d’artista multidisciplinar, però ens quedem amb que era un creador i un activista artístic. La carrera com a pianista de Carles Santos es va…

Llegir més

Què és un contratenor? (1)

Tenia pendent escriure un article sobre què és un contratenor. Ara, que el Xavier Sabata presenta nou disc, és el moment. Qui no ha vist la pel·lícula sobre Farinelli, aquell cantant castrat del segle XVIII? Gran amant de les ficcions sobre músics, em va sobtar descobrir la resta d’atributs associats als cantants eunucs… Divertidíssim, sí.…

Llegir més